La setmana passada, vaig assistir a una taula
redona sobre "La creativitat i l'art, com comunicar des de l'expressió
artística". Va ser organitzada per dos pedagogs teatrals locals (a més de
ser una parella meravellosa dedicats al món de les arts i als xiquets/es) que
dirigeixen una companyia de teatre anomenada Engrata i que també tenen un
centre d'expressió artística, especialment dirigit als xiquets/es, El Árbol Doble. Ells estan constantment buscant maneres de millorar la seva feina i
oferir alguna cosa diferent, com ara tallers de Biodansa, o de clown.
Quatre artistes de la comarca on vivim van intervindre i van parlar sobre la infància, el joc i l'aprenentatge. Una de les coses que més em va agradar, és el fet de trobar tan prop d’on vivim aqeusta visió respectuosa de la infància i aquestes maneres alternatives d’entendre l'art, la infància, l'aprenentatge, etc. De vegades tendim (tendisc) a donar per fet que només vaig a trobar coses d'aquest tipus en altres països, o en les grans ciutats. Per a la meua (agradable) sorpresa, vaig descobrir que hi ha persones compromeses que estan duent endavant projectes meravellosos al costat de casa. També em va agradar una observació que va fer el moderador: el talent està molt relacionat amb la calma, la tranquil·litat, amb prendre’ns el nostre temps. Per això, es diu “ta-lent” i no “ta-ràpid” o “ta-presa”.
Açò és el que he aprés dels participants, i açò
és el que van dir.
Juanito Maraca. Ell mateix es defineix com un recreador i manipulador. És un artista multidisciplinari. Va dir que l'educació ha de ser el més personalitzada possible; en cas contrari, es converteix en una manipulació per part de l'escola. La tasca dels pares és completar aquesta educació a casa i adequar-la als seus propis fills.
Xavier Claur. És un ceramista i alfarer molt conegut. Va recordar quan ell era menut, i com li agradava manipular-ho tot, la forma en què pintava les pàgines en blanc i negre del seu avorrit llibre de text, i com li agradava i encara li agrada jugar amb fang. Va insistir en que l'aprenentatge té èxit i és significatiu quan a un li agrada el que fa.
Toni Espinar. Es defineix com un agitador, muralista i narrador d’històries. Va posar èmfasi en el poder de la imaginació com una eina de construcció que ens permet reinventar les coses, trobar solucions, etc. Creem un futur gràcies a la imaginació i aquest potencial de vegades es converteix en una realitat. La imaginació és també una invitació a obrir portes i trencar amb les coses rígides. Finalment, ens va recordar als pares i als mestres una cosa que crec que Maria Montessori va dir: la nostra actitud és més important que les nostres paraules. Els xiquets/es potser no pareixen estar escoltant-nos, però sempre ens estan observant.
Lambert Penalba. Es defineix com un mestre, art-terapeuta i provocador. Dirigeix l'escola municipal d'arts i no puc esperar per inscriure’m, juntament amb Aitana, en un dels seus cursos el proper any escolar. Va dir que la creativitat és una actitud a la vida però també ens va recordar que tots som creatius. També va assenyalar que l'art és present a tot arreu, és un llenguatge universal i un llenguatge lliure que ens fa sentir lliures. Finalment, va dir una convincent i, al meu entendre, frase plena de raó: fitxes dels llibres de text utilitzades en l'escola en l’assignatura de plàstica són les esqueles de la creativitat.
Com a observació final: ESTIMA el que fas.
Four artists from and around the small town where we live talked in this conference about childhood, play and learning. One of the things I loved most, is the fact that such a respectful vision of childhood and such alternative ways of dealing with art, children, learning, etc. can be found very near where we live. I sometimes tend to take for granted that I will only find such things in other countries, or in big cities. To my (pleasant) surprise, I discovered that there are committed people who are running wonderful projects nearby. This is what I learned from the participants, and this is what they said.
Juanito Maraca. He defines himself as a recreator and manipulator. He is a multidisciplinary artist. He said that education must be as personalized as possible; otherwise, it becomes a manipulation done by the school. It is the role of parents to complete such education at home and to adequate it to their own children.
Xavier Claur. He is a well-know ceramist and potter. He recalled memories from when he was a young boy, and how he liked hands-on play, how he coloured the black and white pages of his boring school book, and how he enjoyed and still enjoys playing with mud. He insisted that successful and meaningful learning was achieved when one enjoys doing things.Toni Espinar. He defined himself as an agitator, muralist and storyteller. He emphasized the power of imagination as a building tool which allows us to reinvent things, to find solutions, etc. We create a future thanks to imagination and such potential sometimes becomes a reality. Imagination is also an invitation to open doors and to break up with rigid things. Finally, he reminded us, parents and teachers, something which I think Maria Montessori said: our attitude is more important than our words. Children may not seem to be listening to us but they are always watching us.
Lambert Penalba. He defined himself as a teacher, art-therapist and a provocative artist. He runs our municipal school of arts and I can wait to enrol, along with Aitana, in one of his courses the next school year. He said creativity is an attitude in life but he also reminded us that we are all creative. He also remarked that Art is present everywhere; it is a universal language and a free language which makes us feel free. He also said a convincing and, in my opinion, true sentence: the worksheets used at school with pre-oriented and guided art activities are the death notice of creativity.
As a final remark: LOVE what you do.
Thanks for your comments
Gràcies pels vostres comentaris
No comments:
Post a Comment