Mar 31, 2014

The rhythm within / Amb el ritme al cos

This weekend, we went to a concert. For Martí, it was his first concert. It was a morning session tribute to The Beatles played by a Valencian band, The Blisters.
We had a really good time. As soon as we came in, he went to the first row; and, as soon as the music started, he danced to it shaking his head, waving his arms as if playing the drums and wiggling his body to the rhythm. A hard day's morning.

Aquest cap de setmana vam anar de concert, el primer per a Martí. Va ser una sessió matinal de tribut als Beatles. Tocava una banda valenciana, The Blisters.
Ens ho vam passar genial. Conforme vam entrar, Martí va anar directe a primera fila. I conforme van començar a tocar, va seguir el ritme amb el cap, sacsant els braços com si tocara la bateria i balancejant el seu coset al ritme de la música. A hard day's morning.

Thanks for your comments
Gràcies pels vostres comentaris

Mar 30, 2014

Aitana's Brave party / Festa d'aniversari de Brave


Ja, ja se que fa més de mig any des de l'aniversari d'Aitana, però volia compartir aquesta entrada. M'encanta preparar secretament la seua festa d'aniversari, la decoració, les activitats per als xiquets i xiquetes, la cucanya, etc.

Decorate your crown
Enguany, continuem amb la febra princessil, així que la festa va estar dedicada a la seua heroïna d'aleshores: Mèrida (ara destronada per les protagonistes de Frozen). Ho vam passar d'allò més bé. Els xiquets i xiquetes van jugar a llançar els haggis, van decorar les seus corones i es van fer polseres, cadascú quan va voler fer-ho, al seu ritme.

Do your own bracelet
Busy hands
La cucanya era una caixa amb forats que els xiquets trencaven amb el puny. Dins, hi havien llepolies. Com a detallet d'agraïment, vaig fer unes diademes de Mèrida per a les xiquetes i un estoig de tela amb retoladors de tela per a decorar-lo per als xics. Com moltes altres vegades, la meua inspiració va ser Pinterest.

Toss the haggies / Llança els haggies

Yes, I know that it's been more than half a year since we celebrated Aitana's birthday, but I wanted to share it with you. I love secretly preparing everything for her party, the decoration, the activities for the children, the treats, the pinata, etc.
This year, since we're still having a crush for princesses and everything about them, the party theme was Aitana's then favourite heroine, Merida (who has now been overthrown by Frozen's main female characters). We had a really good time. The children played at their own path and when they wanted to. They tossed some haggis, decorated their crowns and made a bracelet. The pinata was actually a box with holes in it big enough for the children to break them with their fists. Inside, there were some swets. As a party treat, I made some head bands for the girls and a fabric pencil case with fabric felt pens to decorate it, for the boys. As in some other occasions, my inspiration came mainly from Pinterest.
The pinata / La cucanya


Party treat / Detallet

Party treat / Detallet

Gràcies per vindre / Thank you for coming 

Throwing a party is exhausting
Celebrar una festa és esgotador 

Thanks for your comments
Gràcies pels vostres comentaris

Feb 25, 2014

An update on Martí / Una actualització sobre Martí

Martí, this post is for you us to treasure moments I don't want to forget.
Martí, aquest post és per a que recordes recordem moments inoblidables.
You are an adorable little man. You're very active and cheerful.
When you are happy, you let go one of your deafening screeches to prove it.
I love it when you imitate a dog (which rather sounds like a silverback gorilla. You must keep on practising to improve your technique), or when you listen to a bell chiming and try to reproduce the ringing.
Eres un homenet encantador. Eres molt actiu i alegre.
Quan estàs content, pegues un dels teus critets ensordidors per a deixar-ho clar.
M'encanta quan imites a un gos (que més bé sona com un gorila de llom platejat. Has de millorar la teua tècnica), o quan sents les campanes tocar i intentes reproduir el seu so.

I love it when you want something, take me by the hand and lead me to what you want to get.
I love it when you make funny noises in an attempt to speak. 
I love it when you play hide and seek with us, with Aitana, with a shopkeeper who has just noticed you are knocking at her shopwindow.
M'encanta quan vols alguna cosa, m'agafes de la mà i em portes fins a allò que vols aconseguir.
M'encanten els sorollets que fas quan intentes parlar.
M'encanta quan jugues a amagar-te amb nosaltres, amb Aitana, amb la dependenta que s'acaba d'adonar de que estàs pegant al seu aparador per cridar la seua atenció.

I love it when you take whatever container and try to stack as many things as possible in it. The same applies to holes of whatever shape and size.
I love it when you run with your arms raised up.
I love it when you hug me.
I love it when you sigh in the midle of your dreams, or when you take a deep breath after a long drink of water.
M'encanta quan agarres qualsevol recipient i intentes clavar dins tantes coses com càpiguen. El mateix fas quan trobes algun forat, no importa el tamany o forma.
M'encanta quan corres amb els braços alçats.
M'encanta quan m'abraces.
M'encanta quan sospires en meitat de la nit, o quan prens aire després de pegar un gran glop d'aigua.
I love you with all my heart. Te vull amb tot el meu cor
Thanks for your comments
Gràcies pels vostres comentaris

Feb 12, 2014

On schooling / Sobre l'escolarització

It's been one year since Aitana first started school. She started school for the first time in her life after Christmas holidays and not in September, due to personal reasons. In any case, it was a day we will never forget...

Ready for her first day
Sergi and I had had our issues regarding the topic of school. Basically, whether or not to school her before 6 (it is not compulsory to school children before 6 in Spain. Homeschooling is a choice, too, but not very widespread).
Once we decided to school her, we searched for the best place we could find. I even considered moving in order to be near of the rather few alternative learning environments that are located in València and Alacant. But the option of moving and leaving so many things behind didn't make much sense to us. We even started a project with some mothers, which didn't progress in the end.
So we decided to take her to a local, public school, near our home. The night before her first day, we could hardly sleep. We had told her what she might expect, we had previously introduced her to her teacher and some of her classmates and everything seemed to go well that morning. She got dressed, we all had breakfast and went to school with her. But, when she was at the door, she started saying she was sleepy and tired, and didn't want to walk in. We knew we had to leave her there, at the door, lining up next to her classmates, and leave. And that's what we did. She was crying, asking me not to leave, her teacher tried to calm her, she took her in her arms, and walk away with her.
I couldn't stop crying during that morning. The four hours she spent there felt like an unbearable eternity. What if she was crying the whole morning? "She will get used to it, I'm sure", said Sergi. "I know, but there's a difference between getting used and resigning to something", I said. Her teacher, Miss S, was kind enough to phone us to tell us that she had calmed down and that she was OK. Still, we didn't know what to do without her around. We put the TV on, as in an attempt to make time pass faster. We even went to the school gates and, without getting out of the car, we "spied" her during the break, while she was at the playground. 

Last year's last day of school
When we finally went to pick her up, she looked at us with a look she had never had before. It wasn't resentment, nor anger. She just looked puzzled, as if asking for us to put some sense into what she had lived that morning.
And there was the afternoon, from 3.30 to 5 PM. What shall we do? Shall we take her to school? We decided that Sergi would take her to school. This time, she also cried a bit, but as soon as she lost sight of him, she calmed down.
The next morning there were two options: either she refused to go, or she willingly agreed to go. And it happened the second one. And, since then on, everything has gone quite all right thanks to Aitana and thanks to her caring teacher, who paid special attention to the way she was adapting to school. She is very kind to children, very calmed, patient and loving. When we have a meeting with her, to talk about Aitana, she always tells us about how Aitana feels, if she's happy, what she likes or doesn't like doing and not about her academic achievements (which for us, at this age, are secondary).
This year, her first day was very different
We are happy about our choice. It is a conventional school, with all the drawbacks it may have, especially when children are at primary school: timetables, exams, textbooks (not many, actually), worksheets, homework and so on. But, as I said before, this is the best school we could find for Aitana and, along with these drawbacks, there are many positive things that deserve to be highlighted. It is a project-based school. It is the only school in our city which has a garden where children grow vegetables and study the subject of Natural Sciences. It follows a constructive approach in order to teach children to read and write. Parents are invited to participate in many activities. And we do. And her face beams when she sees us appear in her class in order to read with them, to prepare the Christmas decoration or to do some face painting for Halloween. 

Ha passat un any des d'el primer dia d'escola d'Aitana. Va començar l'escola per primera vegada en sa vida després de les vacances de Nadal i no al setembre , per raons personals . En qualsevol cas, va ser un dia que mai oblidarem ...Sergi i jo havíem tingut les nostres diferències en relació amb el tema de l'escola . Bàsicament , si escolaritzar-la o no abans dels 6 ( no és obligatòria abans dels 6 anys. Homeschooling és una opció també, però no molt estesa ) .
Finalment, vam decidir escolaritzar-la, i vam buscar el millor centre que vam poder trobar . Fins i tot vaig considerar mudar-nos per tal d'estar a prop dels escassos entorns d'aprenentatge alternatius que es troben a València i Alacant . Però l'opció de deixar tantes coses enrere no tenia massa sentit per a nosaltres .
Fins i tot vam encetar un projecte amb algunes mares , que no va anar avant al final.
Així que vam decidir portar-la a una escola del poble, pública, a prop de casa . La nit abans del seu primer dia , quasi no vam poder dormir . La havíem dit el que podria esperar-se, l'havíem presentat  a la seva mestra i alguns dels seus companys i companyes de classe i tot semblava anar bé eixe matí . Es va vestir , vam desdejunar i ens vam anar a l'escola amb ella . Però , quan estava a la porta , va començar a dir que tenia son i estava cansada , i no volia entrar. Sabíem que havíem de deixar-la allí, a la porta , fent cua al costat dels seus companys de classe , i anar-nos-en. I això és el que vam fer.
Ella es va quedar plorant , demanant-me que no me'n anara , la seva mestra va tractar de calmar-la, la va agafar en els seus braços , i va marxar amb ella .
Jo no podia deixar de plorar en tot el matí . Les quatre hores que va passar allà ens van semblar una eternitat insuportable . I si ella estava plorant tot el matí ? " S'acostumarà , estic segur" , deia Sergi . " Ho sé , però hi ha una diferència entre acostumar-se i resignar-se" , li vaig dir . La seva mestra , la senyoreta S , va tenir l'amabilitat de telefonar-nos per dir-nos que s'havia calmat i que estava bé. Tot i això , no sabíem què fer sense ella. Vam posar la tele , com en un intent de fer que el temps passara més ràpid .
Fins i tot vam anar a les portes de l'escola i , sense baixar del cotxe , vam espiar-la durant l'esplai.Quan, finalment, vam anar a recollir-la, ella ens va mirar amb una mirada que mai havia tingut abans . No era ressentiment , ni enuig. Només ens mirava perplexa, com si estigués demanant que donarem una poc de sentit al que havia viscut aquell matí .
I quedava la vespreda, de 3.30 fins a les 5. Què farem ? Anem a portar-la a l' escola ? Vam decidir que Sergi la portaria.
Aquesta vegada, també va plorar un poc, però quan va perdre de vista a son pare, es va calmar .
Al matí següent hi havia dues opcions : o bé es negava a anar , o anava de bona gana . I va succeir el segon . I , des d'aleshores, tot ha anat prou bé gràcies a Aitana i gràcies a l'atenció de la seua mestra, a com va estar pendent de la seua adaptació. La senyoreta S és molt amable amb els xiquets , molt pacient i afectuosa . Quan tenim una tutoria amb ella , per parlar d'Aitana , sempre ens parla de com es sent Aitana , si és feliç , el que li agrada o no li agrada fer i no sobre els seus èxits acadèmics ( que per a nosaltres , a aquesta edat ,
són secundaris ) .Estem contents amb la nostra elecció. És una escola convencional , amb tots els inconvenients que puga tenir, especialment quan comencen l'etapa de primària: horaris , exàmens , llibres de text ( no molts , en realitat) , fitxes, tasques , etc . Però , com he dit abans , aquesta és la millor escola que hem pogut trobar per a Aitana i , juntament amb aquests inconvenients , hi ha moltes coses positives que mereixen ser destacades . És una escola que treballa per projectes . És l'única escola a la nostra ciutat que compta amb un hortet on els xiquets i xiquetes cultiven verdures i estudien l'assignatura de Ciències Naturals . Segueix un enfocament constructivista per a llegir i escriure . Els pares estan convidats a participar en moltes activitats . I ho fem . I la seua cara s'il.lumina quan ens veu entrar la seua classe per tal de llegir amb ells , per preparar la decoració del Nadal o per a pintar-los les cares per a la festa de Halloween .

Thanks for your comments
Gràcies pels vostres comentaris

May 18, 2013

Frugal pastimes / Passatemps frugals

We've been a bit busy getting ill during the last 3 weeks. Aitana and Martí have been taking turns in getting a cold + high temperature + runny nose + cough + watery eyes + diarrhoea + soar throat. And this is how we have spent our time.

Hem estat un poc ocupats posant-nos malalts durant les últimes 3 setmanes. Aitana i Martí han estat turnat-se per a tindre un refredat + calentura + mocs + tos + ulls plorosos + diarrea + mal de gola. I així és com hem passat el temps.

Making flowers with egg cartons and pipe cleaners.
Fent flors amb cartrons d'ous i neteja pipes.

 Filling up our art appreciation wall with new, open ended masterpieces. Find the templates here.
 Omplint la nostra paret de l'art amb noves obres d'art de composició oberta. Les plantilles les podeu trobar ací.
Doing some bookmarks and learning about shapes, circles and fractions. If you like Ed Emberley's books, or would like to know about his Picture Pie books, I invite you to read what my blog-friend Joey has published over at this blog.
Fent marcapàgines i aprenent sobre formes, cercles i fraccions. Si us agraden els llibres d'Ed Emberley, o voleu saber més sobre els seus llibres Picture Pie, us convide a llegir el que la meua blog-amiga Joey ha publicat a aquest blog.
By the way, have you noticed that Aitana, in spite of being ill, never forgets about elegance and princessly manners? She likes wearing her Cinderella costume, or her Ralph Lauren dress (which she inherited from a cousin) even though she must stay at home wearing her pyjamas underneath. Isn't she trendy?
Per cert, us heu donat compte de que Aitana, tot i estar malalta, mai s'oblida de l'elegància i dels seus afers de princesa? S'ha de posar el seu vestit de la Ventafocs, o el seu vestit de Ralph Lauren (que va heretar d'una cosina) inclús per a estar en casa amb el pijama baix. No direu que no marca tendència la meua xica? D'ací, a la Cuore!!!

Thanks for your comments
Gràcies pels vostres comentaris

Apr 26, 2013

Martí. 5 months old / Martí. 5 mesos

The days seem to pass very fast lately. My little angel is almost 5 months old and he's really conquered us all with his smile. I can't believe how he has changed and how many things he has learned. I love it when he plays with his feet. When he looks at me with his mouth wide open , as in wonder. I love to sing to him, because, from time to time, he joins in and starts making noises, as if singing along, hahahah! He has lately learned to roll over and stand on his belly and elbows. It's amazing to see how he draws all the will power to do it. Actually, the first time he did it, that night, he woke up at 3 o'clock in the middle of the night and couldn't go back to sleep. As soon as I put him back in bed to sleep, he rolled over and started making noises. I think he was soooo excited, he couldn't stop practicing. After 2 hours (not entirely devoted to rolling over, thanks God), he (and I) finally went back to sleep. I'm very happy because I know this is a milestone in his path towards crawling. Here's an interesting post on the unadvisable practises which difficult crawling.

Els dies me passen molt ràpid últimament. El meu angelet té quasi 5 mesos i ens té a tots "loquets" amb el seu somriure. No puc creure com ha canviat i la quantitat de coses que ha aprés. M'encanta quan juga amb els seus peus. Quan em mira amb la boca oberta, com si se li haguera aparegut la Verge. M'encanta cantar-li, perquè, de tant en tantpareix com si cantara amb mi i comença a fer sorolls, hahahah! Últimament a aprés a donar-se la volta i quedar-se cara cap a avall, recolçat en la panxeta i els colzes. És increïble veure com trau la força de voluntat per fer-ho. En realitat, la primera vegada que ho va fer, aquella nit, es va despertar a les 3 de la matinada i no podia tornar a dormir-se de l'emoció. Quan pareixia que estava dormit i ens gitàvem al llites girava i començava a fer sorolls. Crec que estava taaaan emocionat, no podia deixar de practicar la seua nova habilitat. Després de 2 hores (no dedicades exclusivament a donar-se volta, gràcies a Déu), ell (i jo), finalment ens vam tornar a dormir. Estic molt contenta perquè sé que això és una fita en el camí cap el gateig. Ací teniu un interessant post sobre les pràctiques que dificulten el gateig.

Thanks for your comments
Gràcies pels vostres comentaris

Apr 21, 2013

On creativity / Sobre creativitat

The invitation.
La invitació

Aitana has a "travelling folder" at school which comes home with a proposal and goes back to school with whatever outcome it sparked. In this case, the folder contained the worksheet you can see in the photo (the lyrics of a popular song and a picture).
I thought my invitation would be appealing enough for Aitana to start creating something with the proposed materials displayed on the table.
Aitana una "carpeta viatgera" a l'escola, que arriba a casa amb una proposta i es torna a l'escola amb qualsevol resultat que haja sigut inspirat pel seu contingut. En aquest cas, la carpeta contenia la fitxa que es pot veure a la foto (la lletra d'una cançó popular, EL Gegant del Pi, i una imatge).
Vaig pensar que la meva invitació seria prou atractiva per a Aitana com per començar a crear alguna cosa amb els materials proposats.

The most appealing item for her was the mirror. She sat down immediately and, after asking it "Who's the fairest one of all?", she started... PAINTING THE WORKSHEET!!! L'element més atractiu per a ella va ser l'espill. Es va asseure immediatament i, després de preguntar a l'espill "Qui és la més bella?", va començar a... PINTAR LA FITXA!!!
Sir Ken Robinson came immediately to my mind. Although I know that, what really matters is the process, and not the product, and although I believe that we are all creative, I must admit I got a bit disappointed, but I didn't force her to stop doing what she was into. When she finished I admired the colours she had chosen and how she had combined them.
A few days later, I read this book: Raising a Creative Kid: Simple Strategies for Igniting and Nurturing that Creative Spark, by Jillian Riley and I learned some key aspects of what creativity means.

To be continued...

 De seguida em va vindre al cap Sir Ken Robinson. Encara que sé perfectament que allò més important és el procés, i no el producte; i encara que crec que tots som creatius, he d'admetre que em vaig sentir un poc decebuda, però no vaig insistir-li en que deixara de fer el que estava fent. Quan va acabar, vaig admirar els colors que havia triat i com els havia combinat.
Uns dies més tard, vaig llegir aquest llibre: Raising a Creative Kid: Simple Strategies for Igniting and Nurturing that Creative Sparkde Jillian Riley i vaig aprendre alguns aspectes clau del que significa la creativitat.


Thanks for your comments
Gràcies pels vostres comentaris