Guess what... / Endevina, endevinalla...

Yep! This is Aitana kissing my belly which, in turn, contains a baby boy who will be born in December and whose name is Martí. She's in love with her brother, she kisses him, tickles him, sings to him,... and we are just delighted.

Sí, si... Aquesta és Aitana donant un beset a la meua panxa que conté un bebé que naixerà al desembre i que li diuen Martí. Està enamoradeta del seu germà, el besa, li fa cosquerelles, li canta, ... i nosaltres estem encantats.

Thanks for your comments

Gràcies pels vostres comentaris

Mixing colours, art and literature / Mesclant colors, art i literatura

It seems that Aitana has a special interest in painting lately. She loves the colours we mix, dipping the brush, spreading the paint, etc. And I love to observe how carefully she does everything, as if she were dealing with something really precious for her.
I thought that it would be a good idea to read this book to her: The Color Kittens, by Margaret Wise Brown, in order to enrich the experience.

Sembla que, últimament, Aitana té un interés especial en la pintura. Li encanta quan mesclem els colors, sucar el pinzell al pot de pintura, escampar-la pel paper, etc, i a mi m'encanta observar la cura amb què ho fa tot, com si es tractés d'alguna cosa molt apreciada per a ella. Vaig pensar que seria una bona idea llegir-li aquest llibre: The Color Kittens, de Margaret Wise Brown, per tal d'enriquir l'experiència.

Thanks for your comments

Gràcies pels vostres comentaris

We are all creative / Tots som creatius

La setmana passada, vaig assistir a una taula redona sobre "La creativitat i l'art, com comunicar des de l'expressió artística". Va ser organitzada per dos pedagogs teatrals locals (a més de ser una parella meravellosa dedicats al món de les arts i als xiquets/es) que dirigeixen ​​una companyia de teatre anomenada Engrata i que també tenen un centre d'expressió artística, especialment dirigit als xiquets/es, El Árbol Doble. Ells estan constantment buscant maneres de millorar la seva feina i oferir alguna cosa diferent, com ara tallers de Biodansa, o de clown.
Quatre artistes de la comarca on vivim van intervindre i van parlar sobre la infància, el joc i l'aprenentatge. Una de les coses que més em va agradar, és el fet de trobar tan prop d’on vivim aqeusta visió respectuosa de la infància i aquestes maneres alternatives d’entendre l'art, la infància, l'aprenentatge, etc. De vegades tendim (tendisc) a donar per fet que només vaig a trobar coses d'aquest tipus en altres països, o en les grans ciutats. Per a la meua (agradable) sorpresa, vaig descobrir que hi ha persones compromeses que estan duent endavant projectes meravellosos al costat de casa. També em va agradar una observació que va fer el moderador: el talent està molt relacionat amb la calma, la tranquil·litat, amb prendre’ns el nostre temps. Per això, es diu “ta-lent” i no “ta-ràpid” o “ta-presa”.

Açò és el que he aprés dels participants, i açò és el que van dir.
Juanito Maraca. Ell mateix es defineix com un recreador i manipulador. És un artista multidisciplinari. Va dir que l'educació ha de ser el més personalitzada possible; en cas contrari, es converteix en una manipulació per part de l'escola. La tasca dels pares és completar aquesta educació a casa i adequar-la als seus propis fills.
Xavier Claur. És un ceramista i alfarer molt conegut. Va recordar quan ell era menut, i com li agradava manipular-ho tot, la forma en què pintava les pàgines en blanc i negre del seu avorrit llibre de text, i com li agradava i encara li agrada jugar amb fang. Va insistir en que l'aprenentatge té èxit i és significatiu quan a un li agrada el que fa.
Toni Espinar. Es defineix com un agitador, muralista i narrador d’històries. Va posar èmfasi en el poder de la imaginació com una eina de construcció que ens permet reinventar les coses, trobar solucions, etc. Creem un futur gràcies a la imaginació i aquest potencial de vegades es converteix en una realitat. La imaginació és també una invitació a obrir portes i trencar amb les coses rígides. Finalment, ens va recordar als pares i als mestres una cosa que crec que Maria Montessori va dir: la nostra actitud és més important que les nostres paraules. Els xiquets/es potser no pareixen estar escoltant-nos, però sempre ens estan observant.
Lambert Penalba. Es defineix com un mestre, art-terapeuta i provocador. Dirigeix ​​l'escola municipal d'arts i no puc esperar per inscriure’m, juntament amb Aitana, en un dels seus cursos el proper any escolar. Va dir que la creativitat és una actitud a la vida però també ens va recordar que tots som creatius. També va assenyalar que l'art és present a tot arreu, és un llenguatge universal i un llenguatge lliure que ens fa sentir lliures. Finalment, va dir una convincent i, al meu entendre, frase plena de raó: fitxes dels llibres de text utilitzades en l'escola en l’assignatura de plàstica són les esqueles de la creativitat.
Com a observació final: ESTIMA el que fas.

Last week, I attended a conference about "Creativity and Art, How to Communicate from the Artistic Expression". It was organized by two local theatre pedagogists (and wonderful people devoted to the world of arts and children) who run a theatre company called Engrata and who also have a centre for artistic expression especially aimed at children, El Árbol Doble. They are constantly seeking for ways of improving their work and offering something different such as Biodance or Clown workshops. 
Four artists from and around the small town where we live talked in this conference about childhood, play and learning. One of the things I loved most, is the fact that such a respectful vision of childhood and such alternative ways of dealing with art, children, learning, etc. can be found very near where we live. I sometimes tend to take for granted that I will only find such things in other countries, or in big cities. To my (pleasant) surprise, I discovered that there are committed people who are running wonderful projects nearby. This is what I learned from the participants, and this is what they said.
Juanito Maraca. He defines himself as a recreator and manipulator. He is a multidisciplinary artist. He said that education must be as personalized as possible; otherwise, it becomes a manipulation done by the school. It is the role of parents to complete such education at home and to adequate it to their own children.
Xavier Claur. He is a well-know ceramist and potter. He recalled memories from when he was a young boy, and how he liked hands-on play, how he coloured the black and white pages of his boring school book, and how he enjoyed and still enjoys playing with mud. He insisted that successful and meaningful learning was achieved when one enjoys doing things.
Toni Espinar. He defined himself as an agitator, muralist and storyteller. He emphasized the power of imagination as a building tool which allows us to reinvent things, to find solutions, etc. We create a future thanks to imagination and such potential sometimes becomes a reality. Imagination is also an invitation to open doors and to break up with rigid things. Finally, he reminded us, parents and teachers, something which I think Maria Montessori said: our attitude is more important than our words. Children may not seem to be listening to us but they are always watching us.
Lambert Penalba. He defined himself as a teacher, art-therapist and a provocative artist. He runs our municipal school of arts and I can wait to enrol, along with Aitana, in one of his courses the next school year. He said creativity is an attitude in life but he also reminded us that we are all creative. He also remarked that Art is present everywhere; it is a universal language and a free language which makes us feel free. He also said a convincing and, in my opinion, true sentence: the worksheets used at school with pre-oriented and guided art activities are the death notice of creativity.

As a final remark: LOVE what you do.

Thanks for your comments

Gràcies pels vostres comentaris

A school model, a model school / Un model d'escola, una escola model

I wanted to share this interesting article with you http://learningcompanion.wordpress.com/2012/07/01/the-new-learning-culture-school-model/. It talks about and actually portrays my ideal school. As you'll see, it is a very simple and common-sense model, but it is not easy to find.
"The New Learning Culture school model (NLC model) can be used as a template for alternative schools based on self-directed and hands-on learning (...) Rebeca and Mauricio Wild spearheaded this school model. (...) Carmen Gamper is adapting this school model to the needs of the educators and families in the United States. She calls her personal development of the model the New Learning Culture Model". Furthermore, she offers consulting services and will soon be offering an online course.

Hands-on materials in our home / Materials pràctics que hi ha per casa

As I usually do, I'll devote the rest of the post to translate and summarize this article for non-English speakers.

Avui vull compartir amb vosaltres aquest article: http://learningcompanion.wordpress.com/2012/07/01/the-new-learning-culture-school-model/. Parla (de fet, defineix a la perfecció) la meua escola ideal. Com voreu, es tracta d'un model prou simple, factible i de sentit comú, però prou difícil de trobar. Aquestes són les idees que trobe més fonamentals:

El model d'escola de la Nova Cultura d'Aprenentatge va dirigit a escoles alternatives la base de les quals és un aprenentatge autodirigit i pràctic/vivencial. Rebeca i Mauricio Wild van encapçalar aquest model d'escola. Carmen Gamper està adaptant-ho a les necessitats dels educadors i les famílies als Estats Units. Ella anomena al seu model de desenvolupament personal, el Model de la Nova Cultura d'Aprenentatge.

One of our reading nooks / Un dels nostres raconets de lectura

Els materials vivencials es presenten en entorns preparats i estructurats que evolucionen d'acord amb les necessitats dels xiquets/tes, els quals, malgrat pertànyer a diferents nivells escolars, comparteixen aquestos ambients. Depenent de la grandària de l’edifici, hi haurà una habitació o racó de matemàtiques, llengua, llengües estrangeres, història, geografia, ciències, arts i artesanies, música, imaginació i joc amb blocs, escenari de teatre, taller de fusteria, cuina completa, àrees d'alimentació, així com les àrees a l'aire lliure per a l'observació, el joc, la lliure circulació i molt més. Cadascun d’aquestos espais proporciona una gran varietat de materials pràctics desenvolupats per educadors com Montessori, Seguin, Nikitin, Steiner, Freinet, i molts altres, incloent nous materials desenvolupats pels pares. A més, els xiquets/tes troben a l’abast eines de la vida quotidiana, jocs, joguines, articles d'art, objectes i elements naturals, com ara jardins, sorra, fang, aigua, etc.

Tot l’espai ha d’estar dissenyat d'acord amb els principis de la permacultura. Els xiquets/tes es poden moure lliurement a través d'aquests entorns d'aprenentatge i decidir de manera espontània el que els agradaria fer en el moment present. Tot el que fa un xiquet/a es veu com part d'un procés d'aprenentatge: el moviment, el joc, el processament emocional, experimentar i resoldre els conflictes, descansar, i per descomptat treballar amb els materials d'aprenentatge pràctic. També s'ofereixen lliçons guiades com a oportunitats d'aprenentatge addicionals. A més, hi ha experts convidats, com un forner, un policia, o un arquitecte. Quan els xiquets/tes creixen, les excursions a l'entorn dels adults són profitoses.

Tota l'escola està estructurada per complir amb les necessitats reals del xiquet/a per l'exploració segura, els límits saludables, moviment, joc, l'aprenentatge pràctic o l’intel·lectual, la comunicació, la intemporalitat, la seguretat emocional, alliberament de la tensió, i el temps amb la naturalesa.

Com que els xiquets/es són qui determinen el seu propi procés d'aprenentatge actiu, aquestes escoles solen prescindir d'un pla d'estudis preestablert. Els xiquets/tes tenen una carpeta amb una llista de tots els continguts i habilitats requerides pel curriculum. Cada vegada que arriben a dominar un tema, el marquen a la seua llista d’objectius. No hi ha proves involuntàries, ni comparacions.  

Els professors i / o els pares, coneguts com "companys d'aprenentatge," sempre són presents. Faciliten, inspiren i ajuden els processos d'aprenentatge. Els pares són en realitat molt benvinguts, perquè les escoles reconeixen que estan profundament connectats amb els seus fills. Els companys d'aprenentatge s’encarreguen de garantir que els xiquets/tes no es vegen interromputs en el seu joc o de treball, que els límits saludables es respecten, i que tot el material siga tornat als seus llocs. A través de límits saludables i regles, podem permetre als xiquets/tes tanta llibertat i moviment independent com siga possible, sempre que tot el món es senta segur.

Thanks for your comments

Gràcies pels vostres comentaris

Our package from Slovenia / El nostre packet d'Eslovènia

We have received a lovely package right straight from Slovenia. Anja, the mum who prepared it for us, has invested a lot of thoughtfulness and care in it. Here is its content:
Hem rebut un paquet directament des d'Eslovènia. Anja, la mamà que ens l'ha enviat, ha invertit molta cura i atenció en la seua preparació. Açò és el que conté:

Garland of Ribnica (a town and municipality in Southern Slovenia). Ribnica is rich in handicrafts and natural and cultural heritage. Just beautiful! A wooden retchet, ratchet, or noisemaker.

Una garlanda típica de Ribnica (una ciutat i municipalitat del sud d'Eslovènia). Ribnica és rica en artesanies i pel seu patrimoni natural i cultural. Bella!!

Una carraca de fusta

 Recipes, some pictures and leaflets from Ribnica, Velike Lasce and the areas near where this family lives. All of them are connected with woodenware and pottery.

Receptes, algunes imatges i informació sobre Ribnica, Velike Lasce i altres zones prop d'on viu aquesta família. Totes elles estàn estretament relacionades amb el treball de la fusta i la ceràmica.

Tilia cordata leaves. This is not exactly the national emblem of Slovenia (which is the Tilia platyphillos), because it is not very common in the area where this family lives. A handmade clay bird you can use as a whistle. A handmade Idrija lace, made by Anja's mum's cousin. A CD with Slovenian folk children songs.                      

Fulles de Tilia cordata. No és exactament l'emblema nacional d'Eslovènia (que és el Tilia platyphillos), perquè no és molt comú a la zona on viu aquesta família. Un ocell de fang fet a mà, que es pot utilitzar com un xiulet. Un encaix de Idrija, fet per la cosina de la mare d’Anja. Un CD amb cançons populars eslovenes per a xiquets.                                                                                 

Homemade elderberry syrup (perfect to fight bad cough and flu), pumpkin seed oil (which can be used as salad dressing) and Piran salt.

Xarop de saüc cassolà (perfecte per a la tos i la grip), oli de llavor de carabassa (que pot ser usat per a amanides) i sal de Piran.

Thanks again to Anja for the time and care invested. I have fallen in love with her country and sure we will visit it someday.
Gràcies de nou a Anja pel temps i la cura invertides. M'he enamorat del seu país i de segur que algun dia el visitarem.

Thanks for your comments

Gràcies pels vostres comentaris