An update on Martí / Una actualització sobre Martí

Martí, this post is for you us to treasure moments I don't want to forget.
Martí, aquest post és per a que recordes recordem moments inoblidables.

You are an adorable little man. You're very active and cheerful.
When you are happy, you let go one of your deafening screeches to prove it.
I love it when you imitate a dog (which rather sounds like a silverback gorilla. You must keep on practising to improve your technique), or when you listen to a bell chiming and try to reproduce the ringing.
Eres un homenet encantador. Eres molt actiu i alegre.
Quan estàs content, pegues un dels teus critets ensordidors per a deixar-ho clar.
M'encanta quan imites a un gos (que més bé sona com un gorila de llom platejat. Has de millorar la teua tècnica), o quan sents les campanes tocar i intentes reproduir el seu so.

I love it when you want something, take me by the hand and lead me to what you want to get.
I love it when you make funny noises in an attempt to speak. 
I love it when you play hide and seek with us, with Aitana, with a shopkeeper who has just noticed you are knocking at her shopwindow.
M'encanta quan vols alguna cosa, m'agafes de la mà i em portes fins a allò que vols aconseguir.
M'encanten els sorollets que fas quan intentes parlar.
M'encanta quan jugues a amagar-te amb nosaltres, amb Aitana, amb la dependenta que s'acaba d'adonar de que estàs pegant al seu aparador per cridar la seua atenció.

 

I love it when you take whatever container and try to stack as many things as possible in it. The same applies to holes of whatever shape and size.
I love it when you run with your arms raised up.
I love it when you hug me.
I love it when you sigh in the midle of your dreams, or when you take a deep breath after a long drink of water.
M'encanta quan agarres qualsevol recipient i intentes clavar dins tantes coses com càpiguen. El mateix fas quan trobes algun forat, no importa el tamany o forma.
M'encanta quan corres amb els braços alçats.
M'encanta quan m'abraces.
M'encanta quan sospires en meitat de la nit, o quan prens aire després de pegar un gran glop d'aigua.

I love you with all my heart. Te vull amb tot el meu cor

Thanks for your comments

Gràcies pels vostres comentaris

On schooling / Sobre l'escolarització

It's been one year since Aitana first started school. She started school for the first time in her life after Christmas holidays and not in September, due to personal reasons. In any case, it was a day we will never forget...


Ready for her first day

Sergi and I had had our issues regarding the topic of school. Basically, whether or not to school her before 6 (it is not compulsory to school children before 6 in Spain. Homeschooling is a choice, too, but not very widespread).
Once we decided to school her, we searched for the best place we could find. I even considered moving in order to be near of the rather few alternative learning environments that are located in València and Alacant. But the option of moving and leaving so many things behind didn't make much sense to us. We even started a project with some mothers, which didn't progress in the end.
So we decided to take her to a local, public school, near our home. The night before her first day, we could hardly sleep. We had told her what she might expect, we had previously introduced her to her teacher and some of her classmates and everything seemed to go well that morning. She got dressed, we all had breakfast and went to school with her. But, when she was at the door, she started saying she was sleepy and tired, and didn't want to walk in. We knew we had to leave her there, at the door, lining up next to her classmates, and leave. And that's what we did. She was crying, asking me not to leave, her teacher tried to calm her, she took her in her arms, and walk away with her.
I couldn't stop crying during that morning. The four hours she spent there felt like an unbearable eternity. What if she was crying the whole morning? "She will get used to it, I'm sure", said Sergi. "I know, but there's a difference between getting used and resigning to something", I said. Her teacher, Miss S, was kind enough to phone us to tell us that she had calmed down and that she was OK. Still, we didn't know what to do without her around. We put the TV on, as in an attempt to make time pass faster. We even went to the school gates and, without getting out of the car, we "spied" her during the break, while she was at the playground. 

 



Last year's last day of school

When we finally went to pick her up, she looked at us with a look she had never had before. It wasn't resentment, nor anger. She just looked puzzled, as if asking for us to put some sense into what she had lived that morning.
And there was the afternoon, from 3.30 to 5 PM. What shall we do? Shall we take her to school? We decided that Sergi would take her to school. This time, she also cried a bit, but as soon as she lost sight of him, she calmed down.
The next morning there were two options: either she refused to go, or she willingly agreed to go. And it happened the second one. And, since then on, everything has gone quite all right thanks to Aitana and thanks to her caring teacher, who paid special attention to the way she was adapting to school. She is very kind to children, very calmed, patient and loving. When we have a meeting with her, to talk about Aitana, she always tells us about how Aitana feels, if she's happy, what she likes or doesn't like doing and not about her academic achievements (which for us, at this age, are secondary).

This year, her first day was very different

We are happy about our choice. It is a conventional school, with all the drawbacks it may have, especially when children are at primary school: timetables, exams, textbooks (not many, actually), worksheets, homework and so on. But, as I said before, this is the best school we could find for Aitana and, along with these drawbacks, there are many positive things that deserve to be highlighted. It is a project-based school. It is the only school in our city which has a garden where children grow vegetables and study the subject of Natural Sciences. It follows a constructive approach in order to teach children to read and write. Parents are invited to participate in many activities. And we do. And her face beams when she sees us appear in her class in order to read with them, to prepare the Christmas decoration or to do some face painting for Halloween. 


Ha passat un any des d'el primer dia d'escola d'Aitana. Va començar l'escola per primera vegada en sa vida després de les vacances de Nadal i no al setembre , per raons personals . En qualsevol cas, va ser un dia que mai oblidarem ...Sergi i jo havíem tingut les nostres diferències en relació amb el tema de l'escola . Bàsicament , si escolaritzar-la o no abans dels 6 ( no és obligatòria abans dels 6 anys. Homeschooling és una opció també, però no molt estesa ) .
Finalment, vam decidir escolaritzar-la, i vam buscar el millor centre que vam poder trobar . Fins i tot vaig considerar mudar-nos per tal d'estar a prop dels escassos entorns d'aprenentatge alternatius que es troben a València i Alacant . Però l'opció de deixar tantes coses enrere no tenia massa sentit per a nosaltres . Fins i tot vam encetar un projecte amb algunes mares , que no va anar avant al final.
Així que vam decidir portar-la a una escola del poble, pública, a prop de casa . La nit abans del seu primer dia , quasi no vam poder dormir . La havíem dit el que podria esperar-se, l'havíem presentat  a la seva mestra i alguns dels seus companys i companyes de classe i tot semblava anar bé eixe matí . Es va vestir , vam desdejunar i ens vam anar a l'escola amb ella . Però , quan estava a la porta , va començar a dir que tenia son i estava cansada , i no volia entrar. Sabíem que havíem de deixar-la allí, a la porta , fent cua al costat dels seus companys de classe , i anar-nos-en. I això és el que vam fer. Ella es va quedar plorant , demanant-me que no me'n anara , la seva mestra va tractar de calmar-la, la va agafar en els seus braços , i va marxar amb ella .
Jo no podia deixar de plorar en tot el matí . Les quatre hores que va passar allà ens van semblar una eternitat insuportable . I si ella estava plorant tot el matí ? " S'acostumarà , estic segur" , deia Sergi . " Ho sé , però hi ha una diferència entre acostumar-se i resignar-se" , li vaig dir . La seva mestra , la senyoreta S , va tenir l'amabilitat de telefonar-nos per dir-nos que s'havia calmat i que estava bé. Tot i això , no sabíem què fer sense ella. Vam posar la tele , com en un intent de fer que el temps passara més ràpid . Fins i tot vam anar a les portes de l'escola i , sense baixar del cotxe , vam espiar-la durant l'esplai.Quan, finalment, vam anar a recollir-la, ella ens va mirar amb una mirada que mai havia tingut abans . No era ressentiment , ni enuig. Només ens mirava perplexa, com si estigués demanant que donarem una poc de sentit al que havia viscut aquell matí .
I quedava la vespreda, de 3.30 fins a les 5. Què farem ? Anem a portar-la a l' escola ? Vam decidir que Sergi la portaria. Aquesta vegada, també va plorar un poc, però quan va perdre de vista a son pare, es va calmar .
Al matí següent hi havia dues opcions : o bé es negava a anar , o anava de bona gana . I va succeir el segon . I , des d'aleshores, tot ha anat prou bé gràcies a Aitana i gràcies a l'atenció de la seua mestra, a com va estar pendent de la seua adaptació. La senyoreta S és molt amable amb els xiquets , molt pacient i afectuosa . Quan tenim una tutoria amb ella , per parlar d'Aitana , sempre ens parla de com es sent Aitana , si és feliç , el que li agrada o no li agrada fer i no sobre els seus èxits acadèmics ( que per a nosaltres , a aquesta edat , són secundaris ) .Estem contents amb la nostra elecció. És una escola convencional , amb tots els inconvenients que puga tenir, especialment quan comencen l'etapa de primària: horaris , exàmens , llibres de text ( no molts , en realitat) , fitxes, tasques , etc . Però , com he dit abans , aquesta és la millor escola que hem pogut trobar per a Aitana i , juntament amb aquests inconvenients , hi ha moltes coses positives que mereixen ser destacades . És una escola que treballa per projectes . És l'única escola a la nostra ciutat que compta amb un hortet on els xiquets i xiquetes cultiven verdures i estudien l'assignatura de Ciències Naturals . Segueix un enfocament constructivista per a llegir i escriure . Els pares estan convidats a participar en moltes activitats . I ho fem . I la seua cara s'il.lumina quan ens veu entrar la seua classe per tal de llegir amb ells , per preparar la decoració del Nadal o per a pintar-los les cares per a la festa de Halloween .

Thanks for your comments

Gràcies pels vostres comentaris