Ací teniu un resum d'allò que més m'ha cridat l'atenció sobre el vídeo:
- Dimitri Christakis, el ponent, és pediatra, investigador i pare. Diu que tots naixem amb les neurones que tindrem al llarg de la nostra vida, no en produïm més. Però la clau està en la connexions (sinàpsis) que fem entre elles. Aquestes connexions de neurones es fan a partir de les experiències que vivim, sobretot durant els primers anys de vida, de 0 fins a 3 anys. D'ací es dedueix la importància de una estimulació adequada.
- Però es pot donar el cas de què sobre-estimulem o estimulem inapropiadament als nostres fills. En concret, el doctor Christakis posa l'exemple d'un vídeo de Baby Einstein on apareix un dia a la granja. Durant 20 segons de vídeo, apareixen, a un ritme prou frenètic, 7 imatges, a 3 imatges per segon. Res a veure amb una granja de veritat. En veure aquest vídeo, els adults intentem atorgar-li certa coherència a aquesta concatenació d'imatges, però els xiquets no poden/saben fer açò i , per tant, estàn sobre-estimulats.
- Una exposició prolongada a aquest tipus d'imatges tan ràpidament canviants, i especialment si passa durant els tres primers anys de vida, condiciona al xiquet a que espere eixos nivells d'estimulació en altres moments del dia (condiciona la ment a eixa irreal realitat) i, en última instància, té com a conseqüència dèficits d'atenció en posteriors etapes. En concret, per cada hora de televisió abans dels 3 anys, els problemes potencials d'atenció s'incrementen en un 10%.
Però ací vénen les bones notícies. Per cada hora d'estimulació cognitiva (que li lliges al teu fill, li cantes, aneu a un museu, etc) redueïx aquest risc en un 30%.
Thanks for your comments
Gràcies pels vostres comentaris
Coinciden muchas teorías en esperar a los 3 años a que vean la tele y esq tienen todo un mundo que construir y que explorar donde ver la tele dista bastantr de sus necesidades de aprendizaje. No estimula nada a nivel motor y solo estimula al cerebro....eso solo me sugiere un desequilibrio muy común en la sociedad donde se piensa mucho y se siente poco..y desconectados del cuerpo vivimos...Gracias por compartir este importante tema. un abrazo!
ReplyDeleteGràcies a tu per compartir la teua visió. Estic d'acord en què és un estímul només per al cervell, però, damunt, totalment passiu perquè el xiquet/a no interactúa per a res.
DeleteEstoy muy de acuerdo con lo que decís de esperar a que vean la tele, o a que usen el ordenador. Nosotros no lo llevamos a rajatabla, si vamos a casa de alguien que tiene la tele puesta, o si nosotros usamos el ordenador, a veces la peque lo ve y lo quiere tocar. Pero desde que nació decidimos no utilizar el recurso de la tele para entretener/distraer/estimular, y estamos encantados. Yo lo veo como un sobreestímulo bestial. Besos
ReplyDeleteNosaltres també actuem així. La tele que normalment veu Aitana és en alguna altra casa o si alguna vegada ha estat malalta i ha passat uns quants dies tancada en casa. Tenim DVDs de Espinete o pareguts i sel.leccionem el contingut (que també és molt important), però no m'agrada gens veure-la cara a la tele...
DeletePrompte escriuré un altre post amb més informació sobre açò i explicaré per què.
Gracies pel teu comentari
Gràcies Cris per el teu blog. Laura i jo ens estem plantejant el tema de la tele...jo sóc televisiu o reconec i m'agrada tot el que siga audiovisual, fotografia, tele, video-jocs. Però ara amb la Marina a casa aquestes coses hauràn de modificar-se, així que anirem mes al camp i a la partida d'arros, jajajajjajajajaja.
ReplyDeleteMolts besets i gràcies de veritat
Ramon
Clar que sí. En realitat, es tracta d'informar-se i de triar lliurement, com en tot. De vegades, la tele pot resultar útil per a algunes situacions o, simplement, quan necessites mitja horeta de relax. Però jo no puc evitar sentir-me mal... Quan tinga un altre ratet, escriuré una altra entrada sobre la tele i, potser, t'acaba de convéncer...
ReplyDeleteGràcies pel comentari. Besets