Els dies me passen molt ràpid últimament. El meu angelet té quasi 5 mesos i ens té a tots "loquets" amb el seu somriure. No puc creure com ha canviat i la quantitat de coses que ha aprés. M'encanta quan juga amb els seus peus. Quan em mira amb la boca oberta, com si se li haguera aparegut la Verge. M'encanta cantar-li, perquè, de tant en tant, pareix com si cantara amb mi i comença a fer sorolls, hahahah! Últimament a aprés a donar-se la volta i quedar-se cara cap a avall, recolçat en la panxeta i els colzes. És increïble veure com trau la força de voluntat per fer-ho. En realitat, la primera vegada que ho va fer, aquella nit, es va despertar a les 3 de la matinada i no podia tornar a dormir-se de l'emoció. Quan pareixia que estava dormit i ens gitàvem al llit, es girava i començava a fer sorolls. Crec que estava taaaan emocionat, no podia deixar de practicar la seua nova habilitat. Després de 2 hores (no dedicades exclusivament a donar-se volta, gràcies a Déu), ell (i jo), finalment ens vam tornar a dormir. Estic molt contenta perquè sé que això és una fita en el camí cap el gateig. Ací teniu un interessant post sobre les pràctiques que dificulten el gateig.
Thanks for your comments
Gràcies pels vostres comentaris