He estat informant-me un poc més sobre la idoneïtat de la tele i de les pantalles en general. Aquest és l'enllaç al meu primer post sobre aquest tema.Ara vull compartir amb vosaltres el que vaig llegir (ací i ací) a aquest blog que sovint m'agrada llegir.
Kylie, la mare autora del blog, comparteix una sèrie de preguntes que li planteja a Charlotte Stokes, mare de 4, guia Montessori i estudiant de psicologia.
La primera és quina és la seua postura respecte a l'ús de les pantalles per part dels xiquets i per què creu que és tan negatiu. Charlotte parla de la seua experiència personal i d'allò que va llegir i investigar per a arribar a tal conclusió. A banda de l'evidència científica pel que fa al desenvolupament neuronal en els primers 3 anys de vida del xiquet (de la qual ja parle a l'anterior post), diu que les pantalles, incloses les pantalles d'ordinadors, telèfons i altres dispositius de comunicació, tenen un impacte directe en la concentració dels xiquets, perquè la pantalla parpelleja constantment. Aquest parpelleig fa que el cervell passe a estat alfa d'ones cerebrals, un estat que fa que la gent estiga especialment receptiuva al que veu. Això és molt preocupant, ja que en aquest estat, idees i imatges no desitjades poden clavar-se inconscientment en la ment d'un xiquet a un nivell que no sabem com pot afectar la ment del xiquet en els anys vinents.
A més a més, com a guia Montessori explica que els xiquets aprenen a partir de interactuar físicament amb el món real i amb el seu ambient immediat. Aquestes experièncien marquen la seua vida interior i defineixen la seua personalitat.
Charlotte és mare de 4 fills, de 7, 5, 2 anys i un quart de 8 mesos. La segona pregunta que li plantegen és com gestiona el tema de la tele/pantalles en casa, tenint en compte les edats. Aquesta família és perfectament conscient de la realitat que els envolta, i s'ho munten així. Cap d'ells juga o ha jugat a jocs d'ordinador o videoconsola (creuen convenient esperar fins a, almenys, els 9 o 10 anys). No ténen sintonitzats els canals de la tele, però sí ténen un DVD. Quan els fills majors(obviament, els dos fills menors no veuen la tele) demanen tele, els porten a llogar un DVD a la biblioteca. Quan arriben a casa, es posen d'acord entre ells sobre quina pel.li veure primer un dia i al següent, veuen l’altra. El temps de la tele està restringit entre 40 minuts a una hora i mitja, i després, quan la pel·lícula acaba, un d'ells sol alçar-se i apagar la tele.
Per últim, em pareix interessant ressenyar alguns consells que dóna:
- La majoria dels menjadors/sales d’estar estan distribuïdes amb la televisió com el principal punt d’atenció, amb tots els seients apuntant cap a ella. És fàcil de canviar aquesta distribució, es pot inclús amagar el televisor quan no està en ús, posar-li una tela bonica per damunt, penjar un mòbil, etc.
- Intenta estar amb els teus fills quan estan veient programes en compte de fugir a fer faena de la casa, o altres coses que no pots fer quan els teus fills estan pul.lulant. Pot ser útil comentar posteriorment algunes coses que han vist i establir una conversa al respecte.
- Separa el màxim possible als teus fills de la pantalla.
- Utilitza altres mètodes d’entreteniment, com ara obres de teatre d'àudio, audio-llibres o la ràdio, els xiquets desenvoluparan les seves habilitats per escoltar i aprenen a usar la seva imaginació. Posa diferents tipus de música, clàssica i moderna.
- Assegura't de tenir a muntó d'altres coses per a fer com a alternativa al temps de pantalla: molt de material d'artesania i manualitats, llibres, bolígrafs, paper, pintura, etc. També és útil tractar de tenir una àrea a l'aire lliure com un jardí on puguen jugar.
- No tingues por de dir amablement el que penses, per exemple, quan esteu a casa d’uns amics i la tele està tot el dia encesa. Si te sents incòmode amb una situació que es pot canviar, pots com a mínim plantejar-ho.
Espere que vos haja resultat útil. Hi ha prou informació disponible, també llibres i articles. Nosaltres ja ho tenim prou clar. Sense deixar de ser conscients del que ens envolta, intentem limitar al màxim el temps de tele. Aitana, habitualment veu mitja o 1 hora de tele/ordinador a la setmana, i sol ser a casa d'altres. Ens hem donat compte que aquest tema com tants altres (per exemple, les llepolies) hem d'intentar no demonitzar-ho perquè pareix que encara provoque més interés. És fonamental donar exemple i, sobretot, propiciar alternatives de joc o entreteniment que s'allunyen de la passivitat que provoca la tele (pintura de dits, plastilina, argila, jugar a amagar-nos, llegir contes, etc).
 |
| Our living-room, certainly oriented towards the TV :( which, on the other hand, seems to blur with the wall behind it. El nostre menjador orientat cap a la tele :( que, per altra banda, pareix difuminar-se amb el color de la paret de darrere. |
Charlotte és mare de 4 fills, de 7, 5, 2 anys i un quart de 8 mesos. La segona pregunta que li plantegen és com gestiona el tema de la tele/pantalles en casa, tenint en compte les edats. Aquesta família és perfectament conscient de la realitat que els envolta, i s'ho munten així. Cap d'ells juga o ha jugat a jocs d'ordinador o videoconsola (creuen convenient esperar fins a, almenys, els 9 o 10 anys). No ténen sintonitzats els canals de la tele, però sí ténen un DVD. Quan els fills majors(obviament, els dos fills menors no veuen la tele) demanen tele, els porten a llogar un DVD a la biblioteca. Quan arriben a casa, es posen d'acord entre ells sobre quina pel.li veure primer un dia i al següent, veuen l’altra. El temps de la tele està restringit entre 40 minuts a una hora i mitja, i després, quan la pel·lícula acaba, un d'ells sol alçar-se i apagar la tele.
Per últim, em pareix interessant ressenyar alguns consells que dóna:
- La majoria dels menjadors/sales d’estar estan distribuïdes amb la televisió com el principal punt d’atenció, amb tots els seients apuntant cap a ella. És fàcil de canviar aquesta distribució, es pot inclús amagar el televisor quan no està en ús, posar-li una tela bonica per damunt, penjar un mòbil, etc.
- Intenta estar amb els teus fills quan estan veient programes en compte de fugir a fer faena de la casa, o altres coses que no pots fer quan els teus fills estan pul.lulant. Pot ser útil comentar posteriorment algunes coses que han vist i establir una conversa al respecte.
- Separa el màxim possible als teus fills de la pantalla.
- Utilitza altres mètodes d’entreteniment, com ara obres de teatre d'àudio, audio-llibres o la ràdio, els xiquets desenvoluparan les seves habilitats per escoltar i aprenen a usar la seva imaginació. Posa diferents tipus de música, clàssica i moderna.
- Assegura't de tenir a muntó d'altres coses per a fer com a alternativa al temps de pantalla: molt de material d'artesania i manualitats, llibres, bolígrafs, paper, pintura, etc. També és útil tractar de tenir una àrea a l'aire lliure com un jardí on puguen jugar.
- No tingues por de dir amablement el que penses, per exemple, quan esteu a casa d’uns amics i la tele està tot el dia encesa. Si te sents incòmode amb una situació que es pot canviar, pots com a mínim plantejar-ho.
Espere que vos haja resultat útil. Hi ha prou informació disponible, també llibres i articles. Nosaltres ja ho tenim prou clar. Sense deixar de ser conscients del que ens envolta, intentem limitar al màxim el temps de tele. Aitana, habitualment veu mitja o 1 hora de tele/ordinador a la setmana, i sol ser a casa d'altres. Ens hem donat compte que aquest tema com tants altres (per exemple, les llepolies) hem d'intentar no demonitzar-ho perquè pareix que encara provoque més interés. És fonamental donar exemple i, sobretot, propiciar alternatives de joc o entreteniment que s'allunyen de la passivitat que provoca la tele (pintura de dits, plastilina, argila, jugar a amagar-nos, llegir contes, etc).
Thanks for your comments
Gràcies pels vostres comentaris
Great post Cris. I take quite a hard line on TV and I don't often find anyone who understands my reasoning. Freddy has only ever watched one Swedish children's film and nothing else ever. The one film is kept for emergency use (like last month when I was sick for a week and my husband had to do everything). Even after watching this one film a handful of times he absolutely idolizes the main character and I don't think that as parents we appreciate just how children absorb information from these programmes. When he saw the boy in the film spit some food out that he didn't like he immediately started doing it and now does it most days.
ReplyDeleteThanks, Rachael. I agree with what you say about being alone in this battle. But I guess this is not the only aspect of the way you/us teach our children in which we do things differently from the majority. I'm rather used to it and try to find allies in my family and friends. My main problem is trying not to "demonize" TV because it causes more interest in Aitana. Fortunately, she often finds whatever alternative we offer her more interesting than TV.
Delete