The purpose of this post is to spark the light of your interest and introduce this book worth reading. Since it includes very useful and interesting information, it is quite difficult to summarize. That's why I will not summarize succeeding chapters, as I intended to do at first. Hope you enjoy this:
Maria Montessori asserted that the human being is born incomplete and that he/she spends the first twenty-four years of life constructing his/her own self. After years of study, she could state the importance of the five senses in this learning process, especially the relationship between the hand and the brain. Hence, it can be inferred that a learning approach focused on showing the children abstract ideas is not very in tune with the natural way in which they learn. Children need to touch, hold objects, discover and explore.
These are the four planes of development that she recognised in every children's progress towards self-formation:
-BIRTH TO AGE 6: Children in this period of time are naturally egocentric and self-centered both in action and in attitude. Having this is mind is very important in order not to bias or misunderstand what they do, and not to punish or condemn it.
Maria Montessori also observed that they go through different Sensitive Periods of interest in which they focus on a particular area of development (e. g. lining up things). Such devoted, single-minded dedication doesn't last long and disappears as abruptly as it started.
Finally, children have Absorvent Minds which, in spite of being incomplete and different from adults' minds, are capable of learning from contact with the environment through sensorial exploration.
-6-12 YEARS OLD: Now children switch focus from themselves into peers, from relating with the environment through their senses, to relating and getting along with others. Thus, the materials designed by Maria Montessori switch from those intended for individual use (the children interact with each other, talking freely and thus learning how to behave in a group) to those intended to collaborative use (students have to complete tasks by working together).
Furthermore, children at this stage begin to reason (on a child's level, of course). They become really interested in binomials such as real/unreal, fair/unfair, good/evil, etc. And not only are they so intellectually stronger in comparison to the previous period, but they are also more energetic and physically healthier.
Music and art materials are also a crucial element in the classroom/environment and they are available at all times.
- 12-18 YEARS OLD: Children at this period have exhausted all the chances to develop as a complete human being and a new order begins in the form of new psychological characteristics. This third plane seems to mirror the first one and we can observe some contradictions:
children must disintegrate their former construction as a child in order to make room for this new situation
they are psychologically stronger and, at the same time, they are very fragile and vulnerable (especially from 12 to 15 years old)
they undergo intense physical growth, are less strong and become self-centered again (as in years 0-3)
in spite of this and, at the same time, they need adults' devoted time and attention to comfort them, to be a model, to give them security, etc. But they won't rely on their parents as a first choice. They will choose other adult mentors instead.
- 18-24 YEARS OLD: As in the previous stage, this plane mirrors the second one because of its stability and intellectual expansion. At the end of it, the child is completely formed as a fulfilled, mature and responsible human being, ready to live wisely and play his/her part in the history of this world. Montessori called this individual task the child's "cosmic task".
El propòsit d'aquest post és despertar la vostra curiositat i presentar aquest llibre que paga la pena llegir. Com inclou molta informació útil i interessant, és prou difícil de resumir. Per aquesta raó, he decidit no resumir la resta de capítols, com m'havis proposat en un principi. Espere que gaudiu d'aquest:
Maria Montessori afirmà que l'ésser humà naix incomplet i que ell / ella dedica els primers vint-i-quatre anys de vida en la construcció de si mateix. Després d'anys d'estudi, va poder afirmar la importància dels cinc sentits en aquest procés d'aprenentatge, especialment la relació entre la mà i el cervell. Per tant, es pot inferir que un enfocament d'aprenentatge centrat en mostrar a les xiquetes i xiquets idees abstractes no està molt en sintonia amb la forma natural en què aprenen. Les xiquetes i xiquets han de tocar, agafar objectes, descobrir i explorar.
Aquests són els quatre plànols de desenvolupament que va reconéixer en el progrés de cada xiquet/a cap a la seva pròpia formació:
-EL NAIXEMENT FINS ELS 6 ANYS D'EDAT: Les xiquetes i xiquets en aquest període de temps són, naturalment, egocèntrics i centrats en si mateix tant en l'acció com an l'actitud. Tenir això en ment és molt important per tal de no malinterpretar el que fan, i per no castigar o condemnar.
Maria Montessori també va observar que passen per diferents períodes sensibles d'interès (Sensitive Periods) en les que se centren en una àrea particular de desenvolupament (per exemple, ordenar les coses en línia). Aquesta dedicada i resolta disposició no dura molt de temps i desapareix tan bruscament com va començar.
Finalment, els xiquets i xiquetes tenen una "ment absorbent" que, tot i ser incompleta i diferent de la ment dels adults, és capaç d'aprendre pel contacte amb el medi ambient a través de l'exploració sensorial.
- 6 A 12 ANYS: Ara les xiquetes i xiquets canvien l'interés de si mateixos als seus iguals, de relacionar-se amb el medi mitjançant els seus sentits, a relacionar-se i dur-se bé amb altres. Per tant, els materials dissenyats per Maria Montessori passen d’estar destinats per a ús individual (les xiquetes i xiquets interactuen uns amb altres, parlen lliurement i per tant aprenen a comportar-se en un grup) a les destinades a ús col·laboratiu (els estudiants han de completar tasques mitjançant el treball conjunt ).
A més, les xiquetes i xiquets en aquesta etapa comencen a raonar (al seu nivell, clar). I s’interessen profundament en binomis com ara real / irreal, just / injust, bo / dolent, etc. I no només són intel·lectualment més forts en comparació amb el període anterior, sinò que també tenen més energia i són més saludables físicament.
Els materials relacionats amb la música i l'art són també un element fonamental a l'aula / medi i estan disponibles en tot moment.
- 12 A 18 ANYS: Les xiquetes i xiquets en aquest període han esgotat totes les possibilitats per desenvolupar-se com un ésser humà complet i un nou ordre comença en forma de nous trets psicològics. Aquest tercer plànol sembla ser una simetria del primer i es poden observar algunes contradiccions:
les xiquetes i xiquets han de desintegrar la seua anterior construcció del seu propi si, per tal de donar cabuda a aquesta nova situació.
són psicològicament més forts/es i, al mateix temps, són molt fràgils i vulnerables (especialment dels 12 fins als 15 anys d'edat)
experimenten un creixement físic intens, són menys forts i es converteixen en egocèntrics de nou (com quan tenen de 0 fins a 3 anys). Però, a la mateixa vegada, necessiten el temps dels adults i la seua atenció personalitzada per què els reconforten, perquè són un model, perquè els dona seguretat, etc, però no triaran els seus pares com a primera opció sinò que escolliran altres mentors adults.
- 18-24 ANYS: Així com en l'etapa anterior, aquest plànol reflecteix el segon per la seva estabilitat i expansió intel·lectual. als 24 anys, el xiquet/a està completament format com un ésser humà madur, realitzat i responsable, disposat a viure sàviament i jugar el seu paper en la història d'aquest món. Montessori va anomenar a aquesta tasca individual del xiquet/a la "tasca còsmica".
Thanks for your comments
Gràcies pels vostres comentaris.
Cada dimecres hi ha mercat prop d'on visc. Hi ha una parada on vénen un poquet de tot i, on alguns veuen passamaneria ideal per a unes cortines, jo vaig vore... pompons!!! M'agrada molt la varietat de colors i, sobretot, el tacte. No són tan sintètics com els que pots comprar a una tenda de manualitats.
El passat dissabte, el meu avi va fer 100 anys i, per descomptat, vam celebrar-ho tota la família. Vam anar a Molina de Aragón, a Guadalajara, i ens vam reunir uns cinquanta familiars per retre homenatge a aquest homenet (per l'estatura). Un nebot li va cantar una jota que s'havia inventat per a ell i, de retruc, el meu iaio va recitar durant quatre minuts un poema llarguíííssim que es va aprendre quan era jove (quina memòria té!). Uns altres nebots li van regalar una placa commemorativa i van fer un parlament molt emotiu on van destacar la virtud del meu avi per sacrificar-se per la seua família. Mon pare també va cantar, però se li trencava la veu de l'emoció. 
Last Saturday, my grandfather turned 100 years and, needless to say, all the family celebrated such an event. We went to a small city called Molina de Aragón (in the center of Spain, more or less) and around fifty relatives gathered in order to pay tribute to this little man (because of his height). A nephew sang a traditional folk song and made the lyrics up for him; in return, my granpa spent four minutes reciting a poem he had learnt when he was young (what a good memory he has!). Some other relatives gave him a commemorative plaque and made a very moving speech. They emphasized my grandfather's virtue to make sacrifices for his family. My dad also sang but his voice broke now and them because he was very moved.
