Ja vos he contat que últimament m'he interessat pel tema de la creativitat. L'altre dia vaig posar en pràctica una proposta que vaig llegir a aquest llibre: Young at Art, de Susan Striker, que també vos recomane (i sobre el qual espere fer una ressenya pròximament).
L'autora recomana que proposem activitats de pintura de dits als xiquets/es pels seus beneficis com a activitats motora, manipulativa i d'exploració de textures. Ha de ser abans dels 3 anys, quan ja han desenvolupat un sentit de què és "net" i què és "brut", o pitjor encara, quan els sap mal embrutar-se les mans. Ademés, és la base per a que després utilitzen altres eines com ara els pinzells. Han d'explorar lliurement. I nosaltres hem de deixar-los... sense patir pel possible "empastre" que ens puguen fer... Però, com conjuguem pintura de dits, lliure exploració i 2 xiquets? Doncs, clavant-los en la banyera!
Crec que Aitana i Martí van disfrutar tant com jo de veure'ls, i viceversa. Ho van passar genial pintant al paper, al seu cos, tancant els punys i vegent com la pintura eixia entre els seus dits...
Quan es van cansar de pintar, va arribar l'hora del bany, una cosa que també els encanta. Però, inesperadament, Martí es va posar a plorar quan vaig obrir l'aixeta, no volia estar a la banyera, es va agarrar un disgust de por.
El resultat: mamà plena de pintura i aigua, Martí disgustat i amb un principi d'aversió al bany que encara li dura, banyera amb taques de pintura roja que ara és rosa i que espere que desaparega amb el temps i les netejades, Aitana flipant, pare diguent "Ho sabia", etc.
A pesar de tot, ho tornarem a repetir quan Aitana i Martí tornen a mostrar interés.

.jpg)
.jpg)
When they got tired of painting, it was bath time, something they also love. But, unexpectedly, Martí started to cry as soon as I opened the tap, he did not want to be in the tub anymore, he got really upset.
.jpg)
Despite everything, we'll repeat this experience when Aitana and Martí show interest again.
Thanks for your comments
Gràcies pels vostres comentaris