May 29, 2012

More dangers of TV / Més perills de la tele

Since I have been reading and researching more on TV, and since this is a topic of special concern for us, I have decided to write another post on TV and screen time. You can read the first one here. As in the previous one, since all the information is readily available in this and this link, I'll switch to Catalan in order to share the information to non-English readers.

He estat informant-me un poc més sobre la idoneïtat de la tele i de les pantalles en general. Aquest és l'enllaç al meu primer post sobre aquest tema.Ara vull compartir amb vosaltres el que vaig llegir (ací i ací) a aquest blog que sovint m'agrada llegir.
Kylie, la mare autora del blog, comparteix una sèrie de preguntes que li planteja a Charlotte Stokes, mare de 4, guia Montessori i estudiant de psicologia.
La primera és quina és la seua postura respecte a l'ús de les pantalles per part dels xiquets i per què creu que és tan negatiu. Charlotte parla de la seua experiència personal i d'allò que va llegir i investigar per a arribar a tal conclusió. A banda de l'evidència científica pel que fa al desenvolupament neuronal en els primers 3 anys de vida del xiquet (de la qual ja parle a l'anterior post), diu que les pantalles, incloses les pantalles d'ordinadors, telèfons i altres dispositius de comunicació, tenen un impacte directe en la concentració dels xiquets, perquè la pantalla parpelleja constantment. Aquest parpelleig fa que el cervell passe a estat alfa d'ones cerebrals, un estat que fa que la gent estiga especialment receptiuva al que veu. Això és molt preocupant, ja que en aquest estat, idees i imatges no desitjades poden clavar-se inconscientment en la ment d'un xiquet a un nivell que no sabem com pot afectar la ment del xiquet en els anys vinents.
A més a més, com a guia Montessori explica que els xiquets aprenen a partir de interactuar físicament amb el món real i amb el seu ambient immediat. Aquestes experièncien marquen la seua vida interior i defineixen la seua personalitat.

Our living-room, certainly oriented towards the TV :( which, on the other hand, seems to blur with the wall behind it.
El nostre menjador orientat cap a la tele :( que, per altra banda, pareix difuminar-se amb el color de la paret de darrere.

Charlotte és mare de 4 fills, de 7, 5, 2 anys i un quart de 8 mesos. La segona pregunta que li plantegen és com gestiona el tema de la tele/pantalles en casa, tenint en compte les edats. Aquesta família és perfectament conscient de la realitat que els envolta, i s'ho munten així. Cap d'ells juga o ha jugat a jocs d'ordinador o videoconsola (creuen convenient esperar fins a, almenys, els 9 o 10 anys). No ténen sintonitzats els canals de la tele, però sí ténen un DVD. Quan els fills majors(obviament, els dos fills menors no veuen la tele) demanen tele, els porten a llogar un DVD a la biblioteca. Quan arriben a casa, es posen d'acord entre ells sobre quina pel.li veure primer un dia i al següent, veuen l’altra. El temps de la tele està restringit entre 40 minuts a una hora i mitja, i després, quan la pel·lícula acaba, un d'ells sol alçar-se i apagar la tele.

Per últim, em pareix interessant ressenyar alguns consells que dóna:
- La majoria dels menjadors/sales d’estar estan distribuïdes amb la televisió com el principal punt d’atenció, amb tots els seients apuntant cap a ella. És fàcil de canviar aquesta distribució, es pot inclús amagar el televisor quan no està en ús, posar-li una tela bonica per damunt, penjar un mòbil, etc.
- Intenta estar amb els teus fills quan estan veient programes en compte de fugir a fer faena de la casa, o altres coses que no pots fer quan els teus fills estan pul.lulant. Pot ser útil comentar posteriorment algunes coses que han vist i establir una conversa al respecte.
- Separa el màxim possible als teus fills de la pantalla.
- Utilitza altres mètodes d’entreteniment, com ara obres de teatre d'àudio, audio-llibres o la ràdio, els xiquets desenvoluparan les seves habilitats per escoltar i aprenen a usar la seva imaginació. Posa diferents tipus de música, clàssica i moderna.
- Assegura't de tenir a muntó d'altres coses per a fer com a alternativa al temps de pantalla: molt de material d'artesania i manualitats, llibres, bolígrafs, paper, pintura, etc. També és útil tractar de tenir una àrea a l'aire lliure com un jardí on puguen jugar.
- No tingues por de dir amablement el que penses, per exemple, quan esteu a casa d’uns amics i la tele està tot el dia encesa. Si te sents incòmode amb una situació que es pot canviar, pots com a mínim plantejar-ho.


Espere que vos haja resultat útil. Hi ha prou informació disponible, també llibres i articles. Nosaltres ja ho tenim prou clar. Sense deixar de ser conscients del que ens envolta, intentem limitar al màxim el temps de tele. Aitana, habitualment veu mitja o 1 hora de tele/ordinador a la setmana, i sol ser a casa d'altres. Ens hem donat compte que aquest tema com tants altres (per exemple, les llepolies) hem d'intentar no demonitzar-ho perquè pareix que encara provoque més interés. És fonamental donar exemple i, sobretot, propiciar alternatives de joc o entreteniment que s'allunyen de la passivitat que provoca la tele (pintura de dits, plastilina, argila, jugar a amagar-nos, llegir contes, etc). 
Thanks for your comments
Gràcies pels vostres comentaris

May 7, 2012

The dangers of TV / Els perills de la televisió

I've been quite concerned recently with TV (media, in general) and children. Since this video, is quite self-explanatory, I would just recommend you to have a look at it and I will devote the rest of the post to translate and summarize the information to non-English speakers.



Duc una temporada pegant-li voltes al tema de la tele (i de les pantalletes, en general: iPad, ordinador, mòbil,etc) i la seua idoneïtat per als xiquets i xiquetes. I justetament, fa uns dies, me trobe amb aquest vídeo.
Ací teniu un resum d'allò que més m'ha cridat l'atenció sobre el vídeo:
- Dimitri Christakis, el ponent, és pediatra, investigador i pare. Diu que tots naixem amb les neurones que tindrem al llarg de la nostra vida, no en produïm més. Però la clau està en la connexions (sinàpsis) que fem entre elles. Aquestes connexions de neurones es fan a partir de les experiències que vivim, sobretot durant els primers anys de vida, de 0 fins a 3 anys. D'ací es dedueix la importància de una estimulació adequada.
- Però es pot donar el cas de què sobre-estimulem o estimulem inapropiadament als nostres fills. En concret, el doctor Christakis posa l'exemple d'un vídeo de Baby Einstein on apareix un dia a la granja. Durant 20 segons de vídeo, apareixen, a un ritme prou frenètic, 7 imatges, a 3 imatges per segon. Res a veure amb una granja de veritat. En veure aquest vídeo, els adults intentem atorgar-li certa coherència a aquesta concatenació d'imatges, però els xiquets no poden/saben fer açò i , per tant, estàn sobre-estimulats.
- Una exposició prolongada a aquest tipus d'imatges tan ràpidament canviants, i especialment si passa durant els tres primers anys de vida, condiciona al xiquet a que espere eixos nivells d'estimulació en altres moments del dia (condiciona la ment a eixa irreal realitat) i, en última instància, té com a conseqüència dèficits d'atenció en posteriors etapes. En concret, per cada hora de televisió abans dels 3 anys, els problemes potencials d'atenció s'incrementen en un 10%.
Però ací vénen les bones notícies. Per cada hora d'estimulació cognitiva (que li lliges al teu fill, li cantes, aneu a un museu, etc) redueïx aquest risc en un 30%


Thanks for your comments
Gràcies pels vostres comentaris

May 2, 2012

Ode to a butterfly / Oda a una papallona


"Mira, mare, una papallona". Pot semblar-vos que només és un pegot de plastilina rosa, però en realitat és una de les primeres vegades que Aitana crea alguna cosa que a propòsit s'assembla a la realitat. Podeu imaginar l'alegria que he sentit en veure-la.
I aquesta obra d'art (una obra mestra, diria jo), m'ha recordat les cent llengües dels xiquets i xiquetes de les que parla l'enfocament Reggio Emilia.


"Look, mummy, a butterfly". It may look to you it is just a blot of pink plasticine, but this is actually one of the first times Aitana creates something which purposefully resembles reality. You may imagine the joy I've felt at the sight of it.
And this work of art (a masterpiece, I would say), has brought to my mind the hundred languages of children and the Reggio Emilia Approach.

Loris Malaguzzi, el fundador d'aquestos centres de preescolar, va dir que els xiquets i xiquetes utilitzen un centenar de llengües en la seva recerca per construir relacions un amb l'altre, amb els adults, i amb el món natural que els envolta. Mitjans com ara argila, pintura al tremp, aquarel·la, fil, teixit, el collage, els materials naturals, de cartró / cartolina, i la llum, el color i la transparència en la taula de llum, juntament amb les paraules, música, moviment, joc dramàtic, els números, els blocs de construcció i el teatre d'ombres són les cent llengües dels xiquets i xiquetes. Tots aquests mitjans de comunicació tenen el poder d'atraure els nens perquè són una eina que els permet comprendre millor el món que els envolta.

This is our light table / Aquesta és la nostra taula de llum

Loris Malaguzzi, the founder of these preschools, said that children use a hundred languages in their search to build relationships with each other, with adults, and with the natural world around them. Media such as clay, tempera paint, watercolour, wire, weaving, collage, natural materials, cardboard/construction paper, and light, colour and transparency at the light table, alongside words, music, movement, dramatic play, numbers, block construction and shadow play are the hundred languages of children. All of these media have the power to engage children because they are a tool which allows children to better understand the world around them.


Només un últim i encoratjador comentari : El començament de les escoles Reggio Emilia van ser escoles creades per pares i mares.

Just one last and encouraging remark: The beginnings of Reggio Emilia Preschools were parent-run schools.


Thanks for your comments
Gràcies pels vostres comentaris