Our package from Slovenia / El nostre packet d'Eslovènia

We have received a lovely package right straight from Slovenia. Anja, the mum who prepared it for us, has invested a lot of thoughtfulness and care in it. Here is its content:
Hem rebut un paquet directament des d'Eslovènia. Anja, la mamà que ens l'ha enviat, ha invertit molta cura i atenció en la seua preparació. Açò és el que conté:

Garland of Ribnica (a town and municipality in Southern Slovenia). Ribnica is rich in handicrafts and natural and cultural heritage. Just beautiful! A wooden retchet, ratchet, or noisemaker.

Una garlanda típica de Ribnica (una ciutat i municipalitat del sud d'Eslovènia). Ribnica és rica en artesanies i pel seu patrimoni natural i cultural. Bella!!

Una carraca de fusta

 Recipes, some pictures and leaflets from Ribnica, Velike Lasce and the areas near where this family lives. All of them are connected with woodenware and pottery.

Receptes, algunes imatges i informació sobre Ribnica, Velike Lasce i altres zones prop d'on viu aquesta família. Totes elles estàn estretament relacionades amb el treball de la fusta i la ceràmica.

Tilia cordata leaves. This is not exactly the national emblem of Slovenia (which is the Tilia platyphillos), because it is not very common in the area where this family lives. A handmade clay bird you can use as a whistle. A handmade Idrija lace, made by Anja's mum's cousin. A CD with Slovenian folk children songs.                      

Fulles de Tilia cordata. No és exactament l'emblema nacional d'Eslovènia (que és el Tilia platyphillos), perquè no és molt comú a la zona on viu aquesta família. Un ocell de fang fet a mà, que es pot utilitzar com un xiulet. Un encaix de Idrija, fet per la cosina de la mare d’Anja. Un CD amb cançons populars eslovenes per a xiquets.                                                                                 

Homemade elderberry syrup (perfect to fight bad cough and flu), pumpkin seed oil (which can be used as salad dressing) and Piran salt.

Xarop de saüc cassolà (perfecte per a la tos i la grip), oli de llavor de carabassa (que pot ser usat per a amanides) i sal de Piran.

Thanks again to Anja for the time and care invested. I have fallen in love with her country and sure we will visit it someday.
Gràcies de nou a Anja pel temps i la cura invertides. M'he enamorat del seu país i de segur que algun dia el visitarem.

Thanks for your comments

Gràcies pels vostres comentaris

Coping with messy play / Com duc allò del desordre

It all started when we decided to do some finger paint with our light table. Aitana insisted in squeezing the paint herself and I was a bit reluctant. In the end, I tought that the only way for her to learn how to do things by herself is letting her do them and stepping aside (but keeping a close eye). So, after some instructions asking her to be careful with the floor and walls, she was free to experiment. I must confess that I had to hold my breath at the sight of this. 

Tot va començar quan ens vam decidir a pintar amb pintura de dits a la taula de llum. Aitana va insistir en esprémer ella a soles la pintura i jo estava un poc reticent. Al final, vaig pensar que l'única manera perquè aprenga com fer les coses per si mateixa és deixar que les faça i fer-me a un costat (però vigilant). Així, després de demanar-li que vaja amb compte amb el pis i les parets, li vaig deixar lliure per a experimentar. He de confessar que vaig haver de contenir la respiració en veure açò.


After a first shower, I proposed her to paint within the boundaries of a big box. But she didn't take much notice of the sheet of paper I placed inside it. She just used the whole box surface to experiment with colours (as well as her own body). 

I try to cope with mess, stains, and such, because I know this is something intrinsic to the nature of children. But I can't help feeling a knot in my stomach. I guess it's a question of getting used to it...    

 Després d'una primera dutxa, li vaig proposar pintar dins dels límits d'una gran caixa. Però Aitana no va fer massa cas del full de paper que vaig posar al seu interior. Va acabar utilitzant la superfície de la caixa sencera per experimentar amb els colors (també va utilitzar el seu propi cos).

Faig un esforç per dur de la millor manera el desordre, les taques, i similars, perquè sé que això és una cosa intrínseca a la naturalesa dels xiquets i xiquetes. Però no puc evitar sentir un nus a l'estómac. Supose que és una qüestió de temps per acostumar-me...

Thanks for your comments

Gràcies pels vostres comentaris

European Cultural Swap / Intercanvi cultural europeu

I know that I recently took part in a cultural swap but, since I enjoyed the experience so much, I decided to give it a second try. This time, it was only three families participating: a family from Slovenia, another one from England and us.
I decided to make something different from the previous package. This time, I made a package with which the families could learn about our culture through the five senses. And this is what I came up with:

Sé que no fa molt vaig participar en un intercanvi cultural, però, com que em va agradar tant l'experiència, vaig decidir provar per segona vegada. Només hem participat tres famílies: una família d'Eslovènia, una d'Anglaterra i nosaltres. Em vaig decidir a fer un paquet diferent de l’anterior. Aquesta vegada, vaig fer un paquet amb el qual les famílies podien aprendre sobre la nostra cultura a través dels cinc sentits. I açò és el resultat:

Some info from the natural landscapes surrounding us and sample flowers and herbs we collected from the mountain and our balcony garden (SIGHT & SMELL).                                                                     Informació sobre els paratges naturals que tenim la sort de tindre a propet i unes mostres de les herbes i flors que trobem a la muntanya i a les nostres plantetes del balcó (VISTA I OLFACTE).

A handpainted fan (or ecological air conditioning), some fruit ice creams we usually eat in summer, shells we collected from the beach (SIGHT, TASTE, TOUCH)                                                             Un ventall pintat a mà, uns polos de fruites que solem menjar a l'estiu, petxines que vam agafar a la platja (VISTA, GUST, TACTE)

A popular tale, a set of Spanish miniature cards with instructions to play a game, a CD with popular children's songs (SIGHT & HEARING)                                                         Un conte popular, una xicoteta baralla de cartes amb instruccions per a jugar al "Cinquillo", un CD amb cançons per a xiquets.(VISTA I OÏDA) 

A piece of the fabric used for the traditional fallera's costume and a fallera peg doll made by me. I also sent a recipe to cook a paella.               Un retall de tela de vestit de fallera i una nina fallera feta per mi. També vaig enviar una recepta per a cuinar una paella. 

Thanks for your comments

Gràcies pels vostres comentaris

Fascinated by Reggio Emilia / Fascinada per Reggio Emilia

I've recently discovered the Reggio Emilia Approach and I must say that I am fascinated by it. I'm trying to read and learn as much as I can about it, but consistency is not one of my virtues. Actually, I'm reading 5 books at the same time. Two about Montessori, another one about bilingualism, another one about Reggio Emilia (In the Spirit of the Studio) and A. S. Neill's book about Summerhill. I have them scattered in different rooms of the house and I read them whenever I have a spare minute. I know it would be more practical to read one book at a time, but they are too interesting to choose one!! In any case, I am aware that I will have to change my technique one day or another.

Well, the thing is that, since I read Bringing Reggio Emilia Home, by Louise Boyd Cadwell, I'm trying to present Aitana with as many media (or languages) as possible.



Recentment he descobert l'enfocament ReggioEmilia, i he de dir que em té fascinada. Estic intentant llegir i aprendre tant com puga sobre ell, però la consistència no és una de les meues virtuts. En realitat, estic llegint 5 llibres a la vegada. Dos de Montessori, un altre sobre bilingüisme, una altre de Reggio Emilia (In the Spirit of the Studio) i el llibre sobre Summerhill de A.S. Neill. Els tinc dispersos en diferents habitacions de la casa i els llegeisc cada vegada que tinc un minut lliure. Sé que seria més pràctic llegir un llibre només, però són massa interessants com per triar un!! En qualsevol cas, sóc conscient que hauré de canviar la meua tècnica un dia o altre.

Bé, la cosa és que, des que vaig llegir Bringing Reggio Emilia Home, de Louise Boyd Cadwell, estic tractant de presentar a Aitana tants mitjans de comunicació (o llengües) com siga possible.

Home-made plasticine, toothpicks and petals. Plastilina feta per mi, furgadents i petals de rosa.

Clay.      Argila

Fingerpaints in our light table.                    Pintura de dits an la taula de llum. 

Plasticine, beach sand, shells and water. Plastilina, sorra, petxines i aigua. 

Watercolours         Aquarel.les

As Louise Cadwell often points out in her book, "all children have the right to work and play with a wide range of the highest-quality materials in the highest-quality settings".

Com diu sovint Louise Cadwell al seu llibre, "tots els xiquets i xiquetes ténen el dret de treballar i jugar amd una àmplia varietat dels materials de la millor qualitat en els ambients/espais de millor qualitat"     

Thanks for your comments

Gràcies pels vostres comentaris

More dangers of TV / Més perills de la tele

Since I have been reading and researching more on TV, and since this is a topic of special concern for us, I have decided to write another post on TV and screen time. You can read the first one here. As in the previous one, since all the information is readily available in this and this link, I'll switch to Catalan in order to share the information to non-English readers.

He estat informant-me un poc més sobre la idoneïtat de la tele i de les pantalles en general. Aquest és l'enllaç al meu primer post sobre aquest tema.Ara vull compartir amb vosaltres el que vaig llegir (ací i ací) a aquest blog que sovint m'agrada llegir.
Kylie, la mare autora del blog, comparteix una sèrie de preguntes que li planteja a Charlotte Stokes, mare de 4, guia Montessori i estudiant de psicologia.
La primera és quina és la seua postura respecte a l'ús de les pantalles per part dels xiquets i per què creu que és tan negatiu. Charlotte parla de la seua experiència personal i d'allò que va llegir i investigar per a arribar a tal conclusió. A banda de l'evidència científica pel que fa al desenvolupament neuronal en els primers 3 anys de vida del xiquet (de la qual ja parle a l'anterior post), diu que les pantalles, incloses les pantalles d'ordinadors, telèfons i altres dispositius de comunicació, tenen un impacte directe en la concentració dels xiquets, perquè la pantalla parpelleja constantment. Aquest parpelleig fa que el cervell passe a estat alfa d'ones cerebrals, un estat que fa que la gent estiga especialment receptiuva al que veu. Això és molt preocupant, ja que en aquest estat, idees i imatges no desitjades poden clavar-se inconscientment en la ment d'un xiquet a un nivell que no sabem com pot afectar la ment del xiquet en els anys vinents.

A més a més, com a guia Montessori explica que els xiquets aprenen a partir de interactuar físicament amb el món real i amb el seu ambient immediat. Aquestes experièncien marquen la seua vida interior i defineixen la seua personalitat.

Our living-room, certainly oriented towards the TV :( which, on the other hand, seems to blur with the wall behind it.
El nostre menjador orientat cap a la tele :( que, per altra banda, pareix difuminar-se amb el color de la paret de darrere.

Charlotte és mare de 4 fills, de 7, 5, 2 anys i un quart de 8 mesos. La segona pregunta que li plantegen és com gestiona el tema de la tele/pantalles en casa, tenint en compte les edats. Aquesta família és perfectament conscient de la realitat que els envolta, i s'ho munten així. Cap d'ells juga o ha jugat a jocs d'ordinador o videoconsola (creuen convenient esperar fins a, almenys, els 9 o 10 anys). No ténen sintonitzats els canals de la tele, però sí ténen un DVD. Quan els fills majors(obviament, els dos fills menors no veuen la tele) demanen tele, els porten a llogar un DVD a la biblioteca. Quan arriben a casa, es posen d'acord entre ells sobre quina pel.li veure primer un dia i al següent, veuen l’altra. El temps de la tele està restringit entre 40 minuts a una hora i mitja, i després, quan la pel·lícula acaba, un d'ells sol alçar-se i apagar la tele.

Per últim, em pareix interessant ressenyar alguns consells que dóna:
- La majoria dels menjadors/sales d’estar estan distribuïdes amb la televisió com el principal punt d’atenció, amb tots els seients apuntant cap a ella. És fàcil de canviar aquesta distribució, es pot inclús amagar el televisor quan no està en ús, posar-li una tela bonica per damunt, penjar un mòbil, etc.
- Intenta estar amb els teus fills quan estan veient programes en compte de fugir a fer faena de la casa, o altres coses que no pots fer quan els teus fills estan pul.lulant. Pot ser útil comentar posteriorment algunes coses que han vist i establir una conversa al respecte.
- Separa el màxim possible als teus fills de la pantalla.
- Utilitza altres mètodes d’entreteniment, com ara obres de teatre d'àudio, audio-llibres o la ràdio, els xiquets desenvoluparan les seves habilitats per escoltar i aprenen a usar la seva imaginació. Posa diferents tipus de música, clàssica i moderna.
- Assegura't de tenir a muntó d'altres coses per a fer com a alternativa al temps de pantalla: molt de material d'artesania i manualitats, llibres, bolígrafs, paper, pintura, etc. També és útil tractar de tenir una àrea a l'aire lliure com un jardí on puguen jugar.
- No tingues por de dir amablement el que penses, per exemple, quan esteu a casa d’uns amics i la tele està tot el dia encesa. Si te sents incòmode amb una situació que es pot canviar, pots com a mínim plantejar-ho.

Espere que vos haja resultat útil. Hi ha prou informació disponible, també llibres i articles. Nosaltres ja ho tenim prou clar. Sense deixar de ser conscients del que ens envolta, intentem limitar al màxim el temps de tele. Aitana, habitualment veu mitja o 1 hora de tele/ordinador a la setmana, i sol ser a casa d'altres. Ens hem donat compte que aquest tema com tants altres (per exemple, les llepolies) hem d'intentar no demonitzar-ho perquè pareix que encara provoque més interés. És fonamental donar exemple i, sobretot, propiciar alternatives de joc o entreteniment que s'allunyen de la passivitat que provoca la tele (pintura de dits, plastilina, argila, jugar a amagar-nos, llegir contes, etc). 

Thanks for your comments

Gràcies pels vostres comentaris

The dangers of TV / Els perills de la televisió

I've been quite concerned recently with TV (media, in general) and children. Since this video, is quite self-explanatory, I would just recommend you to have a look at it and I will devote the rest of the post to translate and summarize the information to non-English speakers.

Duc una temporada pegant-li voltes al tema de la tele (i de les pantalletes, en general: iPad, ordinador, mòbil,etc) i la seua idoneïtat per als xiquets i xiquetes. I justetament, fa uns dies, me trobe amb aquest vídeo.
Ací teniu un resum d'allò que més m'ha cridat l'atenció sobre el vídeo:
- Dimitri Christakis, el ponent, és pediatra, investigador i pare. Diu que tots naixem amb les neurones que tindrem al llarg de la nostra vida, no en produïm més. Però la clau està en la connexions (sinàpsis) que fem entre elles. Aquestes connexions de neurones es fan a partir de les experiències que vivim, sobretot durant els primers anys de vida, de 0 fins a 3 anys. D'ací es dedueix la importància de una estimulació adequada.
- Però es pot donar el cas de què sobre-estimulem o estimulem inapropiadament als nostres fills. En concret, el doctor Christakis posa l'exemple d'un vídeo de Baby Einstein on apareix un dia a la granja. Durant 20 segons de vídeo, apareixen, a un ritme prou frenètic, 7 imatges, a 3 imatges per segon. Res a veure amb una granja de veritat. En veure aquest vídeo, els adults intentem atorgar-li certa coherència a aquesta concatenació d'imatges, però els xiquets no poden/saben fer açò i , per tant, estàn sobre-estimulats.
- Una exposició prolongada a aquest tipus d'imatges tan ràpidament canviants, i especialment si passa durant els tres primers anys de vida, condiciona al xiquet a que espere eixos nivells d'estimulació en altres moments del dia (condiciona la ment a eixa irreal realitat) i, en última instància, té com a conseqüència dèficits d'atenció en posteriors etapes. En concret, per cada hora de televisió abans dels 3 anys, els problemes potencials d'atenció s'incrementen en un 10%.
Però ací vénen les bones notícies. Per cada hora d'estimulació cognitiva (que li lliges al teu fill, li cantes, aneu a un museu, etc) redueïx aquest risc en un 30%. 

Thanks for your comments

Gràcies pels vostres comentaris

Ode to a butterfly / Oda a una papallona

"Mira, mare, una papallona". Pot semblar-vos que només és un pegot de plastilina rosa, però en realitat és una de les primeres vegades que Aitana crea alguna cosa que a propòsit s'assembla a la realitat. Podeu imaginar l'alegria que he sentit en veure-la.
I aquesta obra d'art (una obra mestra, diria jo), m'ha recordat les cent llengües dels xiquets i xiquetes de les que parla l'enfocament Reggio Emilia.

"Look, mummy, a butterfly". It may look to you it is just a blot of pink plasticine, but this is actually one of the first times Aitana creates something which purposefully resembles reality. You may imagine the joy I've felt at the sight of it.

And this work of art (a masterpiece, I would say), has brought to my mind the hundred languages of children and the Reggio Emilia Approach.

Loris Malaguzzi, el fundador d'aquestos centres de preescolar, va dir que els xiquets i xiquetes utilitzen un centenar de llengües en la seva recerca per construir relacions un amb l'altre, amb els adults, i amb el món natural que els envolta. Mitjans com ara argila, pintura al tremp, aquarel·la, fil, teixit, el collage, els materials naturals, de cartró / cartolina, i la llum, el color i la transparència en la taula de llum, juntament amb les paraules, música, moviment, joc dramàtic, els números, els blocs de construcció i el teatre d'ombres són les cent llengües dels xiquets i xiquetes. Tots aquests mitjans de comunicació tenen el poder d'atraure els nens perquè són una eina que els permet comprendre millor el món que els envolta.

This is our light table / Aquesta és la nostra taula de llum

Loris Malaguzzi, the founder of these preschools, said that children use a hundred languages in their search to build relationships with each other, with adults, and with the natural world around them. Media such as clay, tempera paint, watercolour, wire, weaving, collage, natural materials, cardboard/construction paper, and light, colour and transparency at the light table, alongside words, music, movement, dramatic play, numbers, block construction and shadow play are the hundred languages of children. All of these media have the power to engage children because they are a tool which allows children to better understand the world around them.

Només un últim i encoratjador comentari : El començament de les escoles Reggio Emilia van ser escoles creades per pares i mares.

Just one last and encouraging remark: The beginnings of Reggio Emilia Preschools were parent-run schools.

Thanks for your comments

Gràcies pels vostres comentaris