Coping with a brother / Assimilant al germà

Soon after Christmas, and a month after Martí was born, Aitana received this present from our neighbours. They're a very kind family and I knew they had put much tought in this present.
Poc després de Nadal, i un mes després que Martí va nàixer, Aitana va rebre aquest regal dels nostres veïns. Són una família molt amable i sabia que aquest regal no era casual.

We started playing with it immediately and, immediately as well, Aitana asked me to give the baby to the father (it was attached with a rubber band).
Començàrem a jugar amb ell immediatament i, immediatament també, Aitana em va demanar que donara el bebè al pare (anava lligat amb una goma).
Some weeks later, Aitana asked for the baby to go back to his mum's arms. And last week, she asked me to give the baby to his sister.
Algunes setmanes més tard, Aitana va demanar que el bebè tornara als braços de la seua mare. I la setmana passada, em va demanar que li'l donara a la seva germana.
She has been having a tough time coping with her brother's new arrival. She was sad because she missed me and she was also angry at him. We have tried our best to manage it, always acknowledging her feelings, helping her to find the words to express how she feels and trying to find "only mummy and Aitana moments" every day.

Aitana ha estat passant per un moment difícil amb la nova arribada del seu germà. Estava trista perquè em trobava a faltar i també estava enfadat amb Martí. Ho hem gestionat el millor que hem sabut, sempre reconeixent els seus sentiments, ajudant-li a trobar les paraules per expressar el que sent i tractant de trobar "moments exclussivament d'Aitana i mamà" cada dia. 

I've been reading this book Siblings without Rivalry: How to Help Your Children Live Together So You Can Live Too, by Adele Faber and Elaine Mazlish. Another one of their books, How to Talk So Kids Will Listen and Listen So Kids Will Talk, is one of our bibles on child rearing at home and the one on siblings is a very interesting one too. I hope to write some of the things I've learnt soon, but, meanwhile, you can have a look at this summary. 
He estat llegint aquest llibre: Siblings without Rivalry: How to Help Your Children Live Together So You Can Live Too, de Adele Faber and Elaine Mazlish. Un altre llibre seu, Cómo hablar para que sus hijos le escuchen y cómo escuchar para que sus hijos le hablen és una de les bíblies sobre criança que tenim a casa i el dels germans pareix molt interessant també. Espere poder escriure prompte algunes de les coses que he aprés, però, mentrestant, podeu fer una ullada a aquest resum.

Thanks for your comments

Gràcies pels vostres comentaris

Aitana is no longer breastfed / Aitana ja no mama

La meua xiqueta ja no mama. Han sigut més de tres anys de vincle, des que va nàixer fins fa unes setmanes. Els començaments no van ser fàcils, sobretot per la meua ignorància, esgotament, vulnerabilitat... i per deixar-me dur per consells ben intencionats, però igual de mal / poc documentats. Sóc un poc cabuda i no em conforme fàcilment, així que vaig dur endavant la lactància exclusiva i vaig aconseguir lliurar-me de la típica "ajudeta" de llet artificial que molts pediatres recomanen alegrement. Crec, sincerament, que en el tema de l'alletament natural hi ha encara molta ignorància, també entre els professionals, però açò és un altre debat...
Com deia, els començaments van ser durs: a les nits, has d'adaptar el teu ritme al del bebè, els pits em feien mal, mastitis, etc.; però en general, tinc molt bon record de tota aquesta etapa perquè ho he fet per gust, perquè he volgut.

I ara, de sobte, tot ha acabat. La veritat és que ha sigut progressiu. Aitana ja no mamava més que per a dormir o quan necessitava un extra de contacte amb mamà (en caure un bac, en una situació nova que li provocava ansietat o, de vegades, quan estava avorrida...). A mi em preocupava el fet que volia reservar el calostre per a Martí, i no sabia massa bé com anava a gestionar-ho. De vegades, li déiem a Aitana que podria regalar-li la "teta" al seu germà, que seria el seu regal de Nadal, però ella no pareixia estar massa d'acord; a més, encara no és molt conscient de qui són els Reis d'Orient o el Pare Noel. Per altra banda, tenia els pits més sensibles i, de vegades, li demanava que mamara poquet perquè em feien mal. No obstant això, no crec que li haja influït massa, crec que ha sigut prou natural.
Mai pensava que arribaria aquest moment. De fet, m'imaginava alletant els meus dos fills (lactància en tàndem, es diu). Però Aitana ha decidit tallar un trosset del cordó umbilical i m'ha donat de nou una lliçó: que els nostres fills no són nostres, que no ens pertanyen i que hem d'aprendre a anar soltant-los de la mà perquè recórreguen el seu propi camí.
Trobaré a faltar la teua mirada, com m'abraçaves mentre mamaves, com m'acaronaves el melic i una xicoteta piga que tinc al costat, com ens deixares a tots "mocats" quan encara no tenies 2 anys i em vas dir "Mama, em dónes un poquet de teta?" Ara trobes altres maneres de suplir eixe contacte, busques la meua mà a les nits i l'abraces com si fóra una nina, em dónes un bes perquè sí, sense jo demanar-ho, juguem molt, fem projectes, em pentines, ballem, em dónes la mà...
El meu pit va ser el teu primer bressol només nàixer i sempre podràs tornar als meus braços quan necessites refugi.

My little girl is no longer breastfed. It has been more than three years of nurturing our bond since she was born until a few weeks ago. The beginnings were not easy, especially due my ignorance, exhaustion, vulnerability ... and following well-intentioned advice, but just as bad / little documented as I was. I'm a bit stubborn and I do not often take things for granted, so I carried on with my idea of exclusive breastfeeding and I got rid of the typical formula milk "aid" that many paediatricians recommend, at least in Spain, as a supplement to mother's milk. I sincerely believe that, regarding the issue of breastfeeding, there is still much ignorance, even among the health professionals, but that's another topic of discussion ...

As I said, the beginnings were difficult: at night, you have to adapt your rhythm to the baby, my breasts ached, mastitis, etc.., But in general, I have very fond memories of all this time due to the fact that I did because I wanted to.

And now, suddenly, it's over. The truth is that it was progressive. Aitana only sucked when she needed to sleep or when she wanted to be in touch with mom (whenever she hurt herself, in a new situation that causes anxiety or sometimes when she was bored ...). I was a bit concerned because I wanted to reserve the colostrum for Martí, and I didn't know very well how I would handle it. Sometimes, we told Aitana that could give her brother the "boob", that it would be her Christmas present, but she didn't seem to agree much, moreover, she is not very aware of who the Three Wise Men and Santa Claus are. On the other hand, my breasts were more sensitive and sometimes I asked her to stop sucking because it ached a bit. However, all in all, I do not think I influenced her much, I think it was quite natural.

I never thought it would get to an end. In fact, I imagined breastfeeding my two children. But Aitana has decided to cut a small piece of the umbilical cord and she gave me a new lesson: that our children are not ours, that they don't belong to us and that we must learn to loosen them from the hand, let them go, in order for them to walk their own paths.
I will miss your eyes as I held you in my arms while you caressed my navel and a small mole I have, how you left us dumbstruck when you were not yet 2 years old and told me "Mama, can I have a bit of tit? " Now, you have found other ways to find that extra time with mum, holding my hand at night as if you were hugging a doll, giving me a kiss just because you want to... We play a lot, we do projects, you brush my hair, we dance, you give me your hand...
My chest was your first cradle when you were born and you know that you can always come back to my arms when you need shelter.

Thanks for your comments.

Gràcies pels vostres comentaris

Alternatives to TV

These are some of the ways in which we have spent our time during holidays. You know my concers about TV and the negative effects it may have. It is sometimes very difficult to handle it. We have doubts, we try to negotiate and find an agreement, but Aitana seems to have a crush on TV lately, and it was sometimes hard to find convincing alternatives to it.

Aquestes són algunes de les maneres en que hem passat aquestes vacances. Ja sabeu de la meua preocupació pel tema de la TV i els seus efectes negatius. De vegades ens resulta molt difícil de gestionar. Tenim els nostres dubtes, intentem negociar i trobar una sol.lució conjunta, però Aitana pareix estar prou capficada amb la tele últimament i de vegades ha sigut prou difícil trobar alternatives convincents.


Taking a swim, playing by the sea, or going to the mountain.
 Fer un banyet, jugar a la vora de la mar o anar a la muntanya.

Crafting with a variety of materials (the more, the better)
Fer manualitats utilitzant una varietat de materials (com més, millor)



"Look, mummy, a whale!"
"Mira, mare, una balena!"

Practicing fine motor skills.
Practicant motricitat fina

The final project / El projecte final

Attending her princessly duties / Atendre les seues tasques de princesa

Homemade plasticine with a sensory touch (lemon scent) 
Plastilina feta per mamà amb un toc sensorial (olor a llima)






Watercolours on whatever surface (including daddy's foot) / Aquareles en qualsevol superfície (el peu del pare inclós)

Reading, reading, reading, reading... "ad nauseam" / Llegir, llegir, llegir, llegir, ... "ad nauseam"

And taking walks by the sea, jumping on the sofa, meeting friends, spending time with grandparents, eating out, ... EXHAUSTING!!     I passejar a vora mar, botar al sofà, quedar amb amics, estar amb els iaios, dinar per ahí, ... ESGOTADOR!! 

 

Thanks for your comments

Gràcies pels vostres comentaris

 

A school model, a model school / Un model d'escola, una escola model

I wanted to share this interesting article with you http://learningcompanion.wordpress.com/2012/07/01/the-new-learning-culture-school-model/. It talks about and actually portrays my ideal school. As you'll see, it is a very simple and common-sense model, but it is not easy to find.
"The New Learning Culture school model (NLC model) can be used as a template for alternative schools based on self-directed and hands-on learning (...) Rebeca and Mauricio Wild spearheaded this school model. (...) Carmen Gamper is adapting this school model to the needs of the educators and families in the United States. She calls her personal development of the model the New Learning Culture Model". Furthermore, she offers consulting services and will soon be offering an online course.

Hands-on materials in our home / Materials pràctics que hi ha per casa

As I usually do, I'll devote the rest of the post to translate and summarize this article for non-English speakers.

Avui vull compartir amb vosaltres aquest article: http://learningcompanion.wordpress.com/2012/07/01/the-new-learning-culture-school-model/. Parla (de fet, defineix a la perfecció) la meua escola ideal. Com voreu, es tracta d'un model prou simple, factible i de sentit comú, però prou difícil de trobar. Aquestes són les idees que trobe més fonamentals:

El model d'escola de la Nova Cultura d'Aprenentatge va dirigit a escoles alternatives la base de les quals és un aprenentatge autodirigit i pràctic/vivencial. Rebeca i Mauricio Wild van encapçalar aquest model d'escola. Carmen Gamper està adaptant-ho a les necessitats dels educadors i les famílies als Estats Units. Ella anomena al seu model de desenvolupament personal, el Model de la Nova Cultura d'Aprenentatge.

One of our reading nooks / Un dels nostres raconets de lectura

Els materials vivencials es presenten en entorns preparats i estructurats que evolucionen d'acord amb les necessitats dels xiquets/tes, els quals, malgrat pertànyer a diferents nivells escolars, comparteixen aquestos ambients. Depenent de la grandària de l’edifici, hi haurà una habitació o racó de matemàtiques, llengua, llengües estrangeres, història, geografia, ciències, arts i artesanies, música, imaginació i joc amb blocs, escenari de teatre, taller de fusteria, cuina completa, àrees d'alimentació, així com les àrees a l'aire lliure per a l'observació, el joc, la lliure circulació i molt més. Cadascun d’aquestos espais proporciona una gran varietat de materials pràctics desenvolupats per educadors com Montessori, Seguin, Nikitin, Steiner, Freinet, i molts altres, incloent nous materials desenvolupats pels pares. A més, els xiquets/tes troben a l’abast eines de la vida quotidiana, jocs, joguines, articles d'art, objectes i elements naturals, com ara jardins, sorra, fang, aigua, etc.

Tot l’espai ha d’estar dissenyat d'acord amb els principis de la permacultura. Els xiquets/tes es poden moure lliurement a través d'aquests entorns d'aprenentatge i decidir de manera espontània el que els agradaria fer en el moment present. Tot el que fa un xiquet/a es veu com part d'un procés d'aprenentatge: el moviment, el joc, el processament emocional, experimentar i resoldre els conflictes, descansar, i per descomptat treballar amb els materials d'aprenentatge pràctic. També s'ofereixen lliçons guiades com a oportunitats d'aprenentatge addicionals. A més, hi ha experts convidats, com un forner, un policia, o un arquitecte. Quan els xiquets/tes creixen, les excursions a l'entorn dels adults són profitoses.

Tota l'escola està estructurada per complir amb les necessitats reals del xiquet/a per l'exploració segura, els límits saludables, moviment, joc, l'aprenentatge pràctic o l’intel·lectual, la comunicació, la intemporalitat, la seguretat emocional, alliberament de la tensió, i el temps amb la naturalesa.

Com que els xiquets/es són qui determinen el seu propi procés d'aprenentatge actiu, aquestes escoles solen prescindir d'un pla d'estudis preestablert. Els xiquets/tes tenen una carpeta amb una llista de tots els continguts i habilitats requerides pel curriculum. Cada vegada que arriben a dominar un tema, el marquen a la seua llista d’objectius. No hi ha proves involuntàries, ni comparacions.  

Els professors i / o els pares, coneguts com "companys d'aprenentatge," sempre són presents. Faciliten, inspiren i ajuden els processos d'aprenentatge. Els pares són en realitat molt benvinguts, perquè les escoles reconeixen que estan profundament connectats amb els seus fills. Els companys d'aprenentatge s’encarreguen de garantir que els xiquets/tes no es vegen interromputs en el seu joc o de treball, que els límits saludables es respecten, i que tot el material siga tornat als seus llocs. A través de límits saludables i regles, podem permetre als xiquets/tes tanta llibertat i moviment independent com siga possible, sempre que tot el món es senta segur.

Thanks for your comments

Gràcies pels vostres comentaris

Coping with messy play / Com duc allò del desordre

It all started when we decided to do some finger paint with our light table. Aitana insisted in squeezing the paint herself and I was a bit reluctant. In the end, I tought that the only way for her to learn how to do things by herself is letting her do them and stepping aside (but keeping a close eye). So, after some instructions asking her to be careful with the floor and walls, she was free to experiment. I must confess that I had to hold my breath at the sight of this. 

Tot va començar quan ens vam decidir a pintar amb pintura de dits a la taula de llum. Aitana va insistir en esprémer ella a soles la pintura i jo estava un poc reticent. Al final, vaig pensar que l'única manera perquè aprenga com fer les coses per si mateixa és deixar que les faça i fer-me a un costat (però vigilant). Així, després de demanar-li que vaja amb compte amb el pis i les parets, li vaig deixar lliure per a experimentar. He de confessar que vaig haver de contenir la respiració en veure açò.


After a first shower, I proposed her to paint within the boundaries of a big box. But she didn't take much notice of the sheet of paper I placed inside it. She just used the whole box surface to experiment with colours (as well as her own body). 

I try to cope with mess, stains, and such, because I know this is something intrinsic to the nature of children. But I can't help feeling a knot in my stomach. I guess it's a question of getting used to it...    

 Després d'una primera dutxa, li vaig proposar pintar dins dels límits d'una gran caixa. Però Aitana no va fer massa cas del full de paper que vaig posar al seu interior. Va acabar utilitzant la superfície de la caixa sencera per experimentar amb els colors (també va utilitzar el seu propi cos).

Faig un esforç per dur de la millor manera el desordre, les taques, i similars, perquè sé que això és una cosa intrínseca a la naturalesa dels xiquets i xiquetes. Però no puc evitar sentir un nus a l'estómac. Supose que és una qüestió de temps per acostumar-me...

Thanks for your comments

Gràcies pels vostres comentaris

More dangers of TV / Més perills de la tele

Since I have been reading and researching more on TV, and since this is a topic of special concern for us, I have decided to write another post on TV and screen time. You can read the first one here. As in the previous one, since all the information is readily available in this and this link, I'll switch to Catalan in order to share the information to non-English readers.

He estat informant-me un poc més sobre la idoneïtat de la tele i de les pantalles en general. Aquest és l'enllaç al meu primer post sobre aquest tema.Ara vull compartir amb vosaltres el que vaig llegir (ací i ací) a aquest blog que sovint m'agrada llegir.
Kylie, la mare autora del blog, comparteix una sèrie de preguntes que li planteja a Charlotte Stokes, mare de 4, guia Montessori i estudiant de psicologia.
La primera és quina és la seua postura respecte a l'ús de les pantalles per part dels xiquets i per què creu que és tan negatiu. Charlotte parla de la seua experiència personal i d'allò que va llegir i investigar per a arribar a tal conclusió. A banda de l'evidència científica pel que fa al desenvolupament neuronal en els primers 3 anys de vida del xiquet (de la qual ja parle a l'anterior post), diu que les pantalles, incloses les pantalles d'ordinadors, telèfons i altres dispositius de comunicació, tenen un impacte directe en la concentració dels xiquets, perquè la pantalla parpelleja constantment. Aquest parpelleig fa que el cervell passe a estat alfa d'ones cerebrals, un estat que fa que la gent estiga especialment receptiuva al que veu. Això és molt preocupant, ja que en aquest estat, idees i imatges no desitjades poden clavar-se inconscientment en la ment d'un xiquet a un nivell que no sabem com pot afectar la ment del xiquet en els anys vinents.

A més a més, com a guia Montessori explica que els xiquets aprenen a partir de interactuar físicament amb el món real i amb el seu ambient immediat. Aquestes experièncien marquen la seua vida interior i defineixen la seua personalitat.

Our living-room, certainly oriented towards the TV :( which, on the other hand, seems to blur with the wall behind it.
El nostre menjador orientat cap a la tele :( que, per altra banda, pareix difuminar-se amb el color de la paret de darrere.

Charlotte és mare de 4 fills, de 7, 5, 2 anys i un quart de 8 mesos. La segona pregunta que li plantegen és com gestiona el tema de la tele/pantalles en casa, tenint en compte les edats. Aquesta família és perfectament conscient de la realitat que els envolta, i s'ho munten així. Cap d'ells juga o ha jugat a jocs d'ordinador o videoconsola (creuen convenient esperar fins a, almenys, els 9 o 10 anys). No ténen sintonitzats els canals de la tele, però sí ténen un DVD. Quan els fills majors(obviament, els dos fills menors no veuen la tele) demanen tele, els porten a llogar un DVD a la biblioteca. Quan arriben a casa, es posen d'acord entre ells sobre quina pel.li veure primer un dia i al següent, veuen l’altra. El temps de la tele està restringit entre 40 minuts a una hora i mitja, i després, quan la pel·lícula acaba, un d'ells sol alçar-se i apagar la tele.

Per últim, em pareix interessant ressenyar alguns consells que dóna:
- La majoria dels menjadors/sales d’estar estan distribuïdes amb la televisió com el principal punt d’atenció, amb tots els seients apuntant cap a ella. És fàcil de canviar aquesta distribució, es pot inclús amagar el televisor quan no està en ús, posar-li una tela bonica per damunt, penjar un mòbil, etc.
- Intenta estar amb els teus fills quan estan veient programes en compte de fugir a fer faena de la casa, o altres coses que no pots fer quan els teus fills estan pul.lulant. Pot ser útil comentar posteriorment algunes coses que han vist i establir una conversa al respecte.
- Separa el màxim possible als teus fills de la pantalla.
- Utilitza altres mètodes d’entreteniment, com ara obres de teatre d'àudio, audio-llibres o la ràdio, els xiquets desenvoluparan les seves habilitats per escoltar i aprenen a usar la seva imaginació. Posa diferents tipus de música, clàssica i moderna.
- Assegura't de tenir a muntó d'altres coses per a fer com a alternativa al temps de pantalla: molt de material d'artesania i manualitats, llibres, bolígrafs, paper, pintura, etc. També és útil tractar de tenir una àrea a l'aire lliure com un jardí on puguen jugar.
- No tingues por de dir amablement el que penses, per exemple, quan esteu a casa d’uns amics i la tele està tot el dia encesa. Si te sents incòmode amb una situació que es pot canviar, pots com a mínim plantejar-ho.

Espere que vos haja resultat útil. Hi ha prou informació disponible, també llibres i articles. Nosaltres ja ho tenim prou clar. Sense deixar de ser conscients del que ens envolta, intentem limitar al màxim el temps de tele. Aitana, habitualment veu mitja o 1 hora de tele/ordinador a la setmana, i sol ser a casa d'altres. Ens hem donat compte que aquest tema com tants altres (per exemple, les llepolies) hem d'intentar no demonitzar-ho perquè pareix que encara provoque més interés. És fonamental donar exemple i, sobretot, propiciar alternatives de joc o entreteniment que s'allunyen de la passivitat que provoca la tele (pintura de dits, plastilina, argila, jugar a amagar-nos, llegir contes, etc). 

Thanks for your comments

Gràcies pels vostres comentaris

The dangers of TV / Els perills de la televisió

I've been quite concerned recently with TV (media, in general) and children. Since this video, is quite self-explanatory, I would just recommend you to have a look at it and I will devote the rest of the post to translate and summarize the information to non-English speakers.

Duc una temporada pegant-li voltes al tema de la tele (i de les pantalletes, en general: iPad, ordinador, mòbil,etc) i la seua idoneïtat per als xiquets i xiquetes. I justetament, fa uns dies, me trobe amb aquest vídeo.
Ací teniu un resum d'allò que més m'ha cridat l'atenció sobre el vídeo:
- Dimitri Christakis, el ponent, és pediatra, investigador i pare. Diu que tots naixem amb les neurones que tindrem al llarg de la nostra vida, no en produïm més. Però la clau està en la connexions (sinàpsis) que fem entre elles. Aquestes connexions de neurones es fan a partir de les experiències que vivim, sobretot durant els primers anys de vida, de 0 fins a 3 anys. D'ací es dedueix la importància de una estimulació adequada.
- Però es pot donar el cas de què sobre-estimulem o estimulem inapropiadament als nostres fills. En concret, el doctor Christakis posa l'exemple d'un vídeo de Baby Einstein on apareix un dia a la granja. Durant 20 segons de vídeo, apareixen, a un ritme prou frenètic, 7 imatges, a 3 imatges per segon. Res a veure amb una granja de veritat. En veure aquest vídeo, els adults intentem atorgar-li certa coherència a aquesta concatenació d'imatges, però els xiquets no poden/saben fer açò i , per tant, estàn sobre-estimulats.
- Una exposició prolongada a aquest tipus d'imatges tan ràpidament canviants, i especialment si passa durant els tres primers anys de vida, condiciona al xiquet a que espere eixos nivells d'estimulació en altres moments del dia (condiciona la ment a eixa irreal realitat) i, en última instància, té com a conseqüència dèficits d'atenció en posteriors etapes. En concret, per cada hora de televisió abans dels 3 anys, els problemes potencials d'atenció s'incrementen en un 10%.
Però ací vénen les bones notícies. Per cada hora d'estimulació cognitiva (que li lliges al teu fill, li cantes, aneu a un museu, etc) redueïx aquest risc en un 30%. 

Thanks for your comments

Gràcies pels vostres comentaris