Joguines de la natura / Nature Toys

Aquest estiu vam descobrir aquest meravellós llibre escrit per Christine Armengaud. Ens ha inspirat moltes aventures i jocs a i amb la natura. Ací teniu algunes imatges.  

This summer, we discovered this wonderful book by Christine Armengaud and it has inspired many playful adventures in and with nature. Here I'm sharing some pictures.

Un arbre de nadal
A Christmas tree

Mores!
Blackberries!

Nina feta amb una rosella
Doll made with a poppy

Textures

Un escenari, una plaça de bous, un amagatall, etc.
A stage, a bullring, a hiding place, etc.

Respect that which belongs to everybody. Thanks in the name of Nature.

Thanks for your comments 

Gràcies pels vostres comentaris

First fingerpaint experience ... and an unexpected outcome / Primera experiència amb pintura de dits ... amb un resultat inesperat

(Please, scroll down for the English version)

Ja vos he contat que últimament m'he interessat pel tema de la creativitat. L'altre dia vaig posar en pràctica una proposta que vaig llegir a aquest llibre: Young at Art, de Susan Striker, que també vos recomane (i sobre el qual espere fer una ressenya pròximament).

L'autora recomana que proposem activitats de pintura de dits als xiquets/es pels seus beneficis com a activitats motora, manipulativa i d'exploració de textures. Ha de ser abans dels 3 anys, quan ja han desenvolupat un sentit de què és "net" i què és "brut", o pitjor encara, quan els sap mal embrutar-se les mans. Ademés, és la base per a que després utilitzen altres eines com ara els pinzells. Han d'explorar lliurement. I nosaltres hem de deixar-los... sense patir pel possible "empastre" que ens puguen fer... Però, com conjuguem pintura de dits, lliure exploració i 2 xiquets? Doncs, clavant-los en la banyera!

Crec que Aitana i Martí van disfrutar tant com jo de veure'ls, i viceversa. Ho van passar genial pintant al paper, al seu cos, tancant els punys i vegent com la pintura eixia entre els seus dits... 
Quan es van cansar de pintar, va arribar l'hora del bany, una cosa que també els encanta. Però, inesperadament, Martí es va posar a plorar quan vaig obrir l'aixeta, no volia estar a la banyera, es va agarrar un disgust de por. 

El resultat: mamà plena de pintura i aigua, Martí disgustat i amb un principi d'aversió al bany que encara li dura, banyera amb taques de pintura roja que ara és rosa i que espere que desaparega amb el temps i les netejades, Aitana flipant, pare diguent "Ho sabia", etc.
A pesar de tot, ho tornarem a repetir quan Aitana i Martí tornen a mostrar interés.

I've already told you that I've been interested in the subject of creativity lately. The other day I put into practice a proposal that I read in this book: Young at Art, by Susan Striker, which I also recommend you (and on which I hope to do a review soon).
 The authoress recommends that we propose finger painting activities to children for their benefits as motor activities, material manipulation and texture exploration. It should be done before children are 3 years old, before they have developed a sense of what is "clean" and what is "dirty" or even worse, before they develop a preference for clean hands. In addition, finger painting is the base for later use of other tools such as brushes. They must explore freely. And we must let them ... without being concerned with the possible mess. But how can we put together finger paint, free exploration and 2 children? Well, sticking them in the tub!
 I think Aitana and Martí enjoyed it as much as I enjoyed watching them and vice versa. They had a great time painting on paper, their body, smearing the paint, etc.
When they got tired of painting, it was bath time, something they also love. But, unexpectedly, Martí started to cry as soon as I opened the tap, he did not want to be in the tub anymore, he got really upset.
The result: mom full of paint and water, Martí upset and with a budding aversion to water that still lasts, bathtub with red paint stains which are now pink and will hopefully disappear with time and cleaning, Aitana freaking out, father saying "I told you", etc.
Despite everything, we'll repeat this experience when Aitana and Martí show interest again.

Thanks for your comments 

Gràcies pels vostres comentaris

The Missing Alphabet, a review / una ressenya

(Baixeu per a la versió en valencià)

I've been reading on the topic of creativity lately. Before, I thought that it was something you were born with, something only talented or gifted people could have. And I also thought it only applied to artistic skills.
After reading The Missing Alphabet. A Parents' Guide to Developing Creative Thinking in Kids, I was glad to know that it can be taught / learnt by doing.There is a series of simple steps which make up the creative process and which are clearly explained in this extensively praised book, along with a great deal of proposals to help develop our child's (or our own) creative thinking.

But there is more to that. There is the question of the missing alphabet itself, the Sensory Alphabet. It should be as important (or even more) as learning the letters and the numbers, but it is often neglected at school. It is made up of a number of elements, from colour, to texture, line, or movement. Every child is more inclined to one or some of these elements. So the book helps us discover, understand and enhance these preferences, these individual strengths and creative potentials of our kids. How? By using a variety of media. And this is soooooo Reggio, that I couldn't resist it.

Using different media, with no apparent pattern, though.

I must confess that I have had to read some of the chapters in this book twice. Not because the contents were not clear, but because they were so new for me, that I needed to sink them in properly. After reading it, I started to look at Aitana and Martí's drawing, actions, preferences, with a different look, trying to find out what elements they resonate more with.

Creative thinking means thinking outside the box

And I came to a conclusion. It is not so important to know exactly what elements of the alphabet our children are more prone to, but to provide them with plenty of opportunities to use a variety of media every and anywhere (to integrate this sensory alphabet in our daily lives). 
Still, I was curious, so I wrote to one of the writers:

Hi Susie, 

I've really enjoyed your book "The Missing Alphabet". I've been reading and re-reading it and trying to find out what my daughter's creative strengths are (she's 4 and a half years old). My problem is that I know the answer to the questions you pose, but I don't always know how to relate such answers to a given component of the alphabet. For example: She likes imitating the images she watches on TV from her favourite film characters. She played the part of Snow White singing the song "Whistle while you work" and she made exactly the same movements and gestures as the film character. She also speaks and acts like her teacher when she's role playin (something she loves). She's also quite bossy/leader/alpha dog. I would say this means she's into rhythm, but I'm not sure if I'm right. She likes saying things with the tunes of a given song, changing the lyrics of songs in order to tell something. Does it have to do with rhythm or sound? Whenever she draws something, she uses many different media; colour pencils, rubber stamps, stickers, a plastic flower, pom poms, etc. Does it mean she's into texture? What she's definitely not into is light (in spite of this) and line (she doesn't like telling stories. She prefers listening, but she keeps on adding new characters, changing events, etc). She doesn't like building blocks or puzzles, either. I'm sorry to write such a long comment. Maybe you need more information in order to give me an answer, but I would appreciate any of your contributions. Thanks very much in advance.

And Susie was kind enough to answer my message and she told me that:

Her costumes always find some room in our luggage 

the use of different materials in art are rather rhythm oriented, as well as texture, especially if she uses pattern and repetition. She seems to have strong leanings towards rhythm, especially interpersonal and people-oriented. Rhythm kids love to try on different characters and that sounds like her approach to stories, too. It might be fun to give her a costume box (just put together with thrift store accessories and old clothes) and see if the texture and rhythm come together with characters in costume.
Sound and movement are probably also strong suits!

I couldn't agree more...

And as for Martí, he is definitely into rhythm, sound and movement.

A sneak peek of our playroom / atelier

He loves his musical tree, he is mad about music and following the rhythm with his head and body, he enjoys singing himself as well as being sung to sleep. He's a natural explorer, climber, runner.

I've been trying to provide Aitana and Martí with the most appropriate tools in order to fit their creative orientations. I've put into practice what I learned at my Playful Learning Spaces course. And I have decorated and equipped their playroom/atelier accordingly. I hope I can write soon about this space and show it to you.


He estat llegint sobre el tema de la creativitat últimament. Abans pensava que era una cosa amb què naixes, una cosa que només les persones amb talent o superdotats poden tenir. I també pensava que només s'aplica a les habilitats artístiques.
Després de llegir The Missing Alphabet. A Parents' Guide to Developing Creative Thinking in Kids, em vaig alegrar de saber que pot ser ensenyat / après amb la pràctica. Hi ha una sèrie de passos simples que conformen el procés creatiu i que estan clarament explicats en aquest llibre, juntament amb una gran quantitat de propostes per ajudar a desenvolupar el pensament creatiu del nostres fills/es (o el nostre propi).
Però hi ha més. Està la qüestió del propi alfabet perdut, l'Alfabet Sensorial. Es compon d'un nombre d'elements, com ara color, textura, línia, o moviment. Cada xiquet/a s'inclina més a un o alguns d'aquests elements. Així que el llibre ens ajuda a descobrir, entendre i millorar aquestes preferències, aquestes fortaleses individuals i potencials creatius dels nostres fills. Com? Mitjançant l'ús d'una varietat de mitjans de comunicació. I això és tan Reggio, que no vaig poder resistir-me.

He de confessar que he hagut de llegir alguns dels capítols d'aquest llibre dues vegades. No perquè el contingut no era clar, sinò perquè era tan nou per a mi, que necessitava assimilar-ho adequadament. Després de llegir-lo, em vaig posar a mirar els dibuixos, accions, preferències, d'Aitana i a Martí, amb una mirada diferent, tractant d'esbrinar quins són els elements que els resulten més atractius.
I vaig arribar a una conclusió, però no estava molt segura. Així que vaig escriure a una de les autores:

Hola Susie ,
He gaudit del seu llibre "The Missing Alphabet ". He estat llegint i rellegint-lo i tractant d'esbrinar quines són les fortaleses creatives de la meva filla (de 4 anys i mig). El meu problema és que sé la resposta a les preguntes que planteja el llibre, però no sempre sé com relacionar aquestes respostes amb un determinat component de l'alfabet .
Per exemple : A ella li agrada imitar les imatges que veu a la televisió dels seus personatges favorits. L'any passat va interpretar el paper de Blancaneu cantant la cançó "Whistle while you work" i va fer exactament els mateixos moviments i gestos com el personatge de la pel·lícula . També parla i actua com la seua mestra quan està jugant a joc simbòlic(cosa que li encanta). Ella també és un poc "dominanta" / líder nata / "macho alfa" . Jo diria que això significa que s'inclina pel ritme , però no estic segura.
A ella li agrada dir les coses amb les melodies d'una cançó determinada , canviant les lletres de les cançons per tal d'explicar alguna cosa. Té a veure amb el ritme o so ?
Cada vegada que dibuixa alguna cosa, utilitza molts mitjans diferents ; llapis , segells de goma , adhesius , una flor de plàstic , pompons , etc. Vol dir que li agrada la textura ?
El que definitivament no li fa molt és la llum (a pesar d'açò) i la línia (no li agrada explicar històries. Prefereix escoltar mentre segueix afegint nous personatges, canviant esdeveniments, etc . ) No li agraden els blocs de construcció o trencaclosques tampoc.
Disculpa si he escrit un comentari massa llarg. Potser necessites més informació per tal de donar-me una resposta , però apreciaria qualsevol observació.
Moltes gràcies per avançat .

Susie va tenir l'amabilitat de respondre al meu missatge i em va dir que:
l'ús de diferents materials en l'art són més aviat orientats al ritme, així com la textura, especialment si al ritme fa servir el patró i la repetició. La teua filla sembla tenir forts inclinacions cap al ritme, especialment interpersonal i orientat a les persones. A aquestos xiquets els encanta provar diferents personatges i açò sona com el seu abordatge de les històries, també. Podria ser divertit donar-li una caixa de disfresses (només cal posar accessoris de botigues de segona mà i roba vella) i veure si la textura i el ritme es manifesten en els personatges creats. 
El so i el moviment probablement són també els seus punts forts!

No podria estar més d'acord ... 

I pel que fa a Martí, el que més li agrada, sens dubte, és el ritme, el so i el moviment. 
Li encanta el seu arbre musical, està boig per la música i per seguir el ritme amb el cap i el cos, li agrada cantar-se a si mateix, i també que li canten per a dormir. És un explorador, escalador i corredor nat. 

He estat tractant de proporcionar Aitana i Martí les eines més adients per tal d'ajustar-se a les seves orientacions creatives. He posat en pràctica el que he aprés en el curs que vaig fer online: Playful Learning Spaces. I he equipat la seua sala de jocs/atelier en conseqüència. Espere poder ensenyar-vos-la prompte.

Thanks for your comments

Gràcies pels vostres comentaris

Frugal pastimes / Passatemps frugals

We've been a bit busy getting ill during the last 3 weeks. Aitana and Martí have been taking turns in getting a cold + high temperature + runny nose + cough + watery eyes + diarrhoea + soar throat. And this is how we have spent our time.

Hem estat un poc ocupats posant-nos malalts durant les últimes 3 setmanes. Aitana i Martí han estat turnat-se per a tindre un refredat + calentura + mocs + tos + ulls plorosos + diarrea + mal de gola. I així és com hem passat el temps.

Making flowers with egg cartons and pipe cleaners.

Fent flors amb cartrons d'ous i neteja pipes.

 Filling up our art appreciation wall with new, open ended masterpieces. Find the templates here.

 Omplint la nostra paret de l'art amb noves obres d'art de composició oberta. Les plantilles les podeu trobar ací.

Doing some bookmarks and learning about shapes, circles and fractions. If you like Ed Emberley's books, or would like to know about his Picture Pie books, I invite you to read what my blog-friend Joey has published over at this blog.

Fent marcapàgines i aprenent sobre formes, cercles i fraccions. Si us agraden els llibres d'Ed Emberley, o voleu saber més sobre els seus llibres Picture Pie, us convide a llegir el que la meua blog-amiga Joey ha publicat a aquest blog.

By the way, have you noticed that Aitana, in spite of being ill, never forgets about elegance and princessly manners? She likes wearing her Cinderella costume, or her Ralph Lauren dress (which she inherited from a cousin) even though she must stay at home wearing her pyjamas underneath. Isn't she trendy?
Per cert, us heu donat compte de que Aitana, tot i estar malalta, mai s'oblida de l'elegància i dels seus afers de princesa? S'ha de posar el seu vestit de la Ventafocs, o el seu vestit de Ralph Lauren (que va heretar d'una cosina) inclús per a estar en casa amb el pijama baix. No direu que no marca tendència la meua xica? D'ací, a la Cuore!!!

Thanks for your comments

Gràcies pels vostres comentaris

On creativity / Sobre creativitat

The invitation.
La invitació

Aitana has a "travelling folder" at school which comes home with a proposal and goes back to school with whatever outcome it sparked. In this case, the folder contained the worksheet you can see in the photo (the lyrics of a popular song and a picture).
I thought my invitation would be appealing enough for Aitana to start creating something with the proposed materials displayed on the table.
Aitana té una "carpeta viatgera" a l'escola, que arriba a casa amb una proposta i es torna a l'escola amb qualsevol resultat que haja sigut inspirat pel seu contingut. En aquest cas, la carpeta contenia la fitxa que es pot veure a la foto (la lletra d'una cançó popular, EL Gegant del Pi, i una imatge).
Vaig pensar que la meva invitació seria prou atractiva per a Aitana com per començar a crear alguna cosa amb els materials proposats.

The most appealing item for her was the mirror. She sat down immediately and, after asking it "Who's the fairest one of all?", she started... PAINTING THE WORKSHEET!!! L'element més atractiu per a ella va ser l'espill. Es va asseure immediatament i, després de preguntar a l'espill "Qui és la més bella?", va començar a... PINTAR LA FITXA!!!
Sir Ken Robinson came immediately to my mind. Although I know that, what really matters is the process, and not the product, and although I believe that we are all creative, I must admit I got a bit disappointed, but I didn't force her to stop doing what she was into. When she finished I admired the colours she had chosen and how she had combined them.
A few days later, I read this book: Raising a Creative Kid: Simple Strategies for Igniting and Nurturing that Creative Spark, by Jillian Riley and I learned some key aspects of what creativity means.

To be continued...



 De seguida em va vindre al cap Sir Ken Robinson. Encara que sé perfectament que allò més important és el procés, i no el producte; i encara que crec que tots som creatius, he d'admetre que em vaig sentir un poc decebuda, però no vaig insistir-li en que deixara de fer el que estava fent. Quan va acabar, vaig admirar els colors que havia triat i com els havia combinat.
Uns dies més tard, vaig llegir aquest llibre: Raising a Creative Kid: Simple Strategies for Igniting and Nurturing that Creative Spark, de Jillian Riley i vaig aprendre alguns aspectes clau del que significa la creativitat.

Continuarà...

Thanks for your comments

Gràcies pels vostres comentaris

Coping with a brother / Assimilant al germà

Soon after Christmas, and a month after Martí was born, Aitana received this present from our neighbours. They're a very kind family and I knew they had put much tought in this present.
Poc després de Nadal, i un mes després que Martí va nàixer, Aitana va rebre aquest regal dels nostres veïns. Són una família molt amable i sabia que aquest regal no era casual.

We started playing with it immediately and, immediately as well, Aitana asked me to give the baby to the father (it was attached with a rubber band).
Començàrem a jugar amb ell immediatament i, immediatament també, Aitana em va demanar que donara el bebè al pare (anava lligat amb una goma).
Some weeks later, Aitana asked for the baby to go back to his mum's arms. And last week, she asked me to give the baby to his sister.
Algunes setmanes més tard, Aitana va demanar que el bebè tornara als braços de la seua mare. I la setmana passada, em va demanar que li'l donara a la seva germana.
She has been having a tough time coping with her brother's new arrival. She was sad because she missed me and she was also angry at him. We have tried our best to manage it, always acknowledging her feelings, helping her to find the words to express how she feels and trying to find "only mummy and Aitana moments" every day.

Aitana ha estat passant per un moment difícil amb la nova arribada del seu germà. Estava trista perquè em trobava a faltar i també estava enfadat amb Martí. Ho hem gestionat el millor que hem sabut, sempre reconeixent els seus sentiments, ajudant-li a trobar les paraules per expressar el que sent i tractant de trobar "moments exclussivament d'Aitana i mamà" cada dia. 

I've been reading this book Siblings without Rivalry: How to Help Your Children Live Together So You Can Live Too, by Adele Faber and Elaine Mazlish. Another one of their books, How to Talk So Kids Will Listen and Listen So Kids Will Talk, is one of our bibles on child rearing at home and the one on siblings is a very interesting one too. I hope to write some of the things I've learnt soon, but, meanwhile, you can have a look at this summary. 
He estat llegint aquest llibre: Siblings without Rivalry: How to Help Your Children Live Together So You Can Live Too, de Adele Faber and Elaine Mazlish. Un altre llibre seu, Cómo hablar para que sus hijos le escuchen y cómo escuchar para que sus hijos le hablen és una de les bíblies sobre criança que tenim a casa i el dels germans pareix molt interessant també. Espere poder escriure prompte algunes de les coses que he aprés, però, mentrestant, podeu fer una ullada a aquest resum.

Thanks for your comments

Gràcies pels vostres comentaris

Montessori from the Start: Introduction.

The purpose of this post is to spark the light of your interest and introduce this book worth reading. Since it includes very useful and interesting information, it is quite difficult to summarize. That's why I will not summarize succeeding chapters, as I intended to do at first. Hope you enjoy this:

Maria Montessori asserted that the human being is born incomplete and that he/she spends the first twenty-four years of life constructing his/her own self. After years of study, she could state the importance of the five senses in this learning process, especially the relationship between the hand and the brain. Hence, it can be inferred that a learning approach focused on showing the children abstract ideas is not very in tune with the natural way in which they learn. Children need to touch, hold objects, discover and explore.

These are the four planes of development that she recognised in every children's progress towards self-formation:


-BIRTH TO AGE 6: Children in this period of time are naturally egocentric and self-centered both in action and in attitude. Having this is mind is very important in order not to bias or misunderstand what they do, and not to punish or condemn it.
                       Maria Montessori also observed that they go through different Sensitive Periods of interest in which they focus on a particular area of development (e. g. lining up things). Such devoted, single-minded dedication doesn't last long and disappears as abruptly as it started.
                      Finally, children have Absorvent Minds which, in spite of being incomplete and different from adults' minds, are capable of learning from contact with the environment through sensorial exploration. 

-6-12 YEARS OLD: Now children switch focus from themselves into peers, from relating with the environment through their senses, to relating and getting along with others. Thus, the materials designed by Maria Montessori switch from those intended for individual use (the children interact with each other, talking freely and thus learning how to behave in a group) to those intended to collaborative use (students have to complete tasks by working together).

              Furthermore, children at this stage begin to reason (on a child's level, of course). They become really interested in binomials such as real/unreal, fair/unfair, good/evil, etc. And not only are they so intellectually stronger in comparison to the previous period, but they are also more energetic and physically healthier.

             Music and art materials are also a crucial element in the classroom/environment and they are available at all times.

- 12-18 YEARS OLD: Children at this period have exhausted all the chances to develop as a complete human being and a new order begins in the form of new psychological characteristics. This third plane seems to mirror the first one and we can observe some contradictions:

      children must disintegrate their former construction as a child in order to make room for this new situation

      they are psychologically stronger and, at the same time, they are very fragile and vulnerable (especially from 12 to 15 years old)

      they undergo intense physical growth, are less strong and become self-centered again (as in years 0-3)

      in spite of this and, at the same time, they need adults' devoted time and attention to comfort them, to be a model, to give them security, etc. But they won't rely on their parents as a first choice. They will choose other adult mentors instead.

- 18-24 YEARS OLD: As in the previous stage, this plane mirrors the second one because of its stability and intellectual expansion. At the end of it, the child is completely formed as a fulfilled, mature and responsible human being, ready to live wisely and play his/her part in the history of this world. Montessori called this individual task the child's "cosmic task".

El propòsit d'aquest post és despertar la vostra curiositat i presentar aquest llibre que paga la pena llegir. Com inclou molta informació útil i interessant, és prou difícil de resumir. Per aquesta raó, he decidit no resumir la resta de capítols, com m'havis proposat en un principi. Espere que gaudiu d'aquest: 
Maria Montessori afirmà que l'ésser humà naix incomplet i que ell / ella dedica els primers vint-i-quatre anys de vida en la construcció de si mateix. Després d'anys d'estudi, va poder afirmar la importància dels cinc sentits en aquest procés d'aprenentatge, especialment la relació entre la mà i el cervell. Per tant, es pot inferir que un enfocament d'aprenentatge centrat en mostrar a les xiquetes i xiquets idees abstractes no està molt en sintonia amb la forma natural en què aprenen. Les xiquetes i xiquets han de tocar, agafar objectes, descobrir i explorar.

Aquests són els quatre plànols de desenvolupament que va reconéixer en el progrés de cada xiquet/a cap a la seva pròpia formació:

-EL NAIXEMENT FINS ELS 6 ANYS D'EDAT: Les xiquetes i xiquets en aquest període de temps són, naturalment, egocèntrics i centrats en si mateix tant en l'acció com an l'actitud. Tenir això en ment és molt important per tal de no malinterpretar el que fan, i  per no castigar o condemnar.                       
                      Maria Montessori també va observar que passen per diferents períodes sensibles d'interès (Sensitive Periods) en les que se centren en una àrea particular de desenvolupament (per exemple, ordenar les coses en línia). Aquesta dedicada i resolta disposició no dura molt de temps i desapareix tan bruscament com va començar.
                       Finalment, els xiquets i xiquetes tenen una "ment absorbent" que, tot i ser incompleta i diferent de la ment dels adults, és capaç d'aprendre pel contacte amb el medi ambient a través de l'exploració sensorial.

- 6 A 12 ANYS: Ara les xiquetes i xiquets canvien l'interés de si mateixos als seus iguals, de relacionar-se amb el medi mitjançant els seus sentits, a relacionar-se i dur-se bé amb altres. Per tant, els materials dissenyats per Maria Montessori passen d’estar destinats per a ús individual (les xiquetes i xiquets interactuen uns amb altres, parlen lliurement i per tant aprenen a comportar-se en un grup) a les destinades a ús col·laboratiu (els estudiants han de completar tasques mitjançant el treball conjunt ).
               A més, les xiquetes i xiquets en aquesta etapa comencen a raonar (al seu nivell, clar). I s’interessen profundament en binomis com ara real / irreal, just / injust, bo / dolent, etc. I no només són intel·lectualment més forts en comparació amb el període anterior, sinò que també tenen més energia i són més saludables físicament.
              Els materials relacionats amb la música i l'art són també un element fonamental a l'aula / medi i estan disponibles en tot moment.

- 12 A 18 ANYS: Les xiquetes i xiquets en aquest període han esgotat totes les possibilitats per desenvolupar-se com un ésser humà complet i un nou ordre comença en forma de nous trets psicològics. Aquest tercer plànol sembla ser una simetria del primer i es poden observar algunes contradiccions:
       les xiquetes i xiquets han de desintegrar la seua anterior construcció del seu propi si, per tal de donar cabuda a aquesta nova situació.
       són psicològicament més forts/es i, al mateix temps, són molt fràgils i vulnerables (especialment dels 12 fins als 15 anys d'edat)
      experimenten un creixement físic intens, són menys forts i es converteixen en egocèntrics de nou (com quan tenen de 0 fins a 3 anys). Però, a la mateixa vegada, necessiten el temps dels adults i la seua atenció personalitzada per què els reconforten, perquè són un model, perquè els dona seguretat, etc, però no triaran els seus pares com a primera opció sinò que escolliran altres mentors adults.

- 18-24 ANYS: Així com en l'etapa anterior, aquest plànol reflecteix el segon per la seva estabilitat i expansió intel·lectual. als 24 anys, el xiquet/a està completament format com un ésser humà madur, realitzat i responsable, disposat a viure sàviament i jugar el seu paper en la història d'aquest món. Montessori va anomenar a aquesta tasca individual del xiquet/a la "tasca còsmica".

Thanks for your comments

Gràcies pels vostres comentaris.

Montessori from the Start

I've recently discovered Dr Maria Montessori and I must say that I am absorbed by her findings, philosophy, way of understanding childhood, deep concern for children, etc. I must also say that the way she understands how children develop is very much in tune with the way we are educating, nurturing and bringing up our daughter.
Yes, I am one of those moms who practices attachment parenting (before even knowing it was called like that). I am one of those moms who breastfeeds her daughter, not because of what paediatricians or doctors may say, but because I just ENJOY it. I am one of those moms who cosleeps with her baby, because I want to, and also for practical reasons (see breastfeeding).
And I love it when I read about someone who had such a devoted love of children like Dr Maria Montessori.
I recently bought this book: Montessori from the Start and I am fascinated by it. How can someone in the early 1900s be so right in the 21st century?
Soon, I am going to write another post on the first chapter in this book, so that you can have a broad idea about its content. In this way, I will oblige myself to sit down and do things, instead of getting lost in the theory jungle.
So, coming soon,... Introduction (a brief description of the Montessori approach and why it succeeded).



Recentment he descobert la Dra. Maria Montessori, i he de dir que estic absorbida per les seues troballes, la seua filosofia, la seua manera d’entendre la infància, la seua preocupació per les xiquetes i xiquets, etc. També cal dir que la manera com entén el desenvolupament de les xiquetes i xiquets està molt en sintonia amb la manera com entenem l'educació i la criança de la nostra filla.

Sí, jo sóc una d'aquestes mares que practica la criança natural, o "crianza con apego" en castellà (abans de saber tan sols que es deia així). Jo sóc una d'aquestes mares que alleta la seva filla, no pel que els pediatres o els metges poden dir, sinò perquè m'agrada. Jo sóc una d'aquestes mares que fa collit amb el seu bebé, perquè vull, i també per raons pràctiques (veure alletament).

I m'encanta quan llig sobre algú que tenia tal dedicació per les xiquetes i xiquets, com la Dra. Maria Montessori.

Fa poc vaig comprar aquest llibre: Montessori from the Start i estic fascinada. Com pot algú a principis de l'any 1900 tindre tanta raó i ser tan actual en el segle 21?

He decidit escriure un post sobre el primer capítol d'aquest llibre, de manera que pugueu tindre una idea del seu contingut. D'aquesta manera, vaig a obligar-me a seure i fer coses, en lloc de perdre’m a la selva teoria.

Per tant, molt prompte, ... Introducció (una breu descripció del mètode Montessori i per què va tindre èxit).

Thanks for your comments

Gràcies pels vostres comentaris